03/06/2012

El mapa de la felicitat

2 min

Les enquestes sempre són relatives perquè costa de creure que, amb tot el que ha passat, els islandesos continuïn sentint-se entre els més feliços d'Europa, tant com els britànics, que han castigat al carrer i a les urnes les retallades del govern de David Cameron, o els holandesos, que per primer cop en dècades veuen com un país tan pròsper com el seu entra en recessió. Ho diu l'atles dels valors europeus que des de fa anys publica la universitat holandesa de Tilburg. Per si consola a algú, l'índex de felicitat dels alemanys i el nostre és exactament el mateix. El dels grecs, segons l'enquesta, una mica superior.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els autors de l'atles asseguren que, al cap i a la fi, el sentiment de felicitat no té tan a veure amb el benestar sinó amb la nostra capacitat d'adaptar-nos a les contrarietats. El mapa de la solidaritat ho diu encara més clar. Grècia, Portugal, Irlanda, Itàlia i França figuren entre les societats més preocupades per la població a l'atur, els dependents o la gent gran. I això en una crisi que ens ha fet més egoistes, que ha eixamplat les distàncies entre països, i ens ha replegat, espantats, cadascú a casa seva.

La distorsió de la diferència

Deia l'exministre francès Bernard Kouchner, ahir en una entrevista a l'ARA, que aquesta no és una crisi financera, sinó únicament una crisi política. Potser l'origen de tot és la construcció d'una unió monetària sense una veritable unió política, i que són els governs de cada país els que han pres les decisions equivocades que promovien creixements irresponsables i endeutaments forassenyats. Però ara som a punt d'entrar a la fase següent: la crisi social. Europa s'ofega per la desconfiança. La dels mercats amb les economies malgastadores. La dels ciutadans amb les institucions, sobretot amb les europees. I entre nosaltres mateixos. És com si miréssim aquest atles de la universitat de Tilburg a través de la sala dels miralls del parc d'atraccions. Hem engrandit les diferències. Hem exagerat els defectes. Hem empetitit una unió que no ha servit per fer-nos més iguals -senzillament perquè mai hem volgut renunciar al que som-, i s'ha trencat l'equilibri, gairebé la màgia que ens feia complementaris. Per què he de pagar jo per algú que és tan diferent a mi?

Tots amb Alemanya

Un altre estudi publicat aquesta setmana, l'enquesta de Pew Research Center dels Estats Units, xifra aquest allunyament. En només tres anys -des d'abans dels suposats brots verds fins ara- el nombre d'espanyols convençuts que han sortit guanyant amb la integració econòmica europea ha caigut 18 punts. I des de l'esclat de la crisi als Estats Units, l'any 2007, fins ara, hi ha un 20% menys de ciutadans de l'Estat que confien en la Unió Europea com a institució. El que continua intacta, segons l'enquesta, és la fortalesa d'Alemanya. Els més de 9.000 entrevistats en vuit països diuen que Angela Merkel és la líder més ben valorada de la UE, els alemanys són els més admirats, els que consideren menys corruptes, i més treballadors. Només a Grècia responen que els més treballadors d'Europa són els grecs. I en contra de tanta opinió publicada, resulta que els alemanys surten com els més favorables en la integració econòmica i política de la UE. Per això paguen.

stats