Publicitat
Publicitat

TERRATRÈMOL A MÈXIC

Els mexicans responen amb solidaritat a un sisme mortífer

El terratrèmol de 7,1 graus al centre de Mèxic deixa almenys 224 morts, 32 dels quals nens

Una cadena de 500 veïns s’ha format improvisadament davant d’un edifici enderrocat al barri de la Condesa. Es passen els enderrocs de mà en mà fins que, de sobte, tots aixequen els braços. És el senyal per demanar silenci general: han sentit algú entre la runa. Pot ser una de les tres o quatre persones que sospiten que hi han quedat sepultades i que els familiars reclamen, amb angoixa i llàgrimes, des de fora del cordó de seguretat. De cop i volta, escridassada. Una forta olor de gas aconsella fugir del lloc. Hi ha almenys quatre fuites que podrien esclatar en qualsevol moment entre els carrers Amsterdam i Laredo. La gent n’és conscient, però continua movent runa.

Escenes com aquesta es van viure dimarts durant les tasques de rescat en 50 edificis de Ciutat de Mèxic ensorrats arran del terratrèmol de 7,1 en l’escala de Richter que va sacsejar la capital cap a les 13.20 hores (a les 8.20 del vespre, hora catalana). Dues hores abans del sisme, capricis del destí, havia sonat l’alarma sísmica per commemorar l’aniversari del terratrèmol del 1985, que va deixar 10.000 morts en aquesta vella ciutat. En plena celebració luctuosa, la naturalesa es va tornar a pronunciar i aquest cop va deixar almenys 224 morts, 117 dels quals a la capital. Entre les víctimes mortals hi ha almenys un ciutadà espanyol, i 20 desapareguts, segons el ministeri d’Exteriors.

Tot i ser de menys intensitat que el terratrèmol de fa un parell de setmanes, de 8,2, el de dimarts va ser més destructiu perquè l’epicentre va ser a Puebla, a només 120 quilòmetres de la capital. L’altre es va localitzar a 700 quilòmetres de la costa d’Oaxaca, i va afectar més la regió pacífica i del sud del país.

Morelos i Puebla, dues capitals d’estat a la vora de Ciutat de Mèxic, han quedat devastades i hi ha desenes de morts. Ara la feina és rescatar possibles supervivents, però també revisar les estructures de milers d’edificis que han quedat esquerdats i molt malmesos.

Solidaris

El Yaqui i l’Alfredo han vingut de la zona popular d’Iztapalapa per ajudar a moure pedres amb carretons d’anar a comprar. No tenen més de 20 anys però van créixer escoltant les històries dels seus pares sobre el terratrèmol del 1985: desolació, olor de mort, pànic, histèria col·lectiva i molta solidaritat. Com ells, centenars de joves han vingut al centre de la ciutat, l’àrea més devastada, per donar un cop de mà. Hi venen amb pales, eines i ampolles d’aigua. Són petits grups que espontàniament s’uneixen i creen brigades que recorren els barris de la Condesa i la Roma buscant enderrocs.

Al seu pas, els veïns els aplaudeixen i els donen dolços, begudes i mascaretes quirúrgiques per evitar els efectes de la pols de les runa. Si fa 32 anys els seus familiars es van jugar la vida per rescatar els seus paisans, avui els toca a ells. Un camió a vessar de militars travessa l’avinguda amb el distintiu del protocol per desastres. Els joves exclamen: “ ¡Viva México! ”, “ ¡Gracias! ” o “ ¡Vamos!

La solidaritat mexicana es va activar en el primer minut de la desgràcia. Primer, trucades als familiars i amics per saber si estan bé i que aguantin els nervis per una possible rèplica. El 85, quan la gent estava rescatant la gent atrapada, es va produir una rèplica mortal de nit que va acabar de sepultar la ciutat. Les xarxes socials bullen de missatges per reunir menjar, aigua, pics i pales i altres estris necessaris.

La meitat de la ciutat sense llum

Es creen centres d’abast en qualsevol cantonada i camions amb cartells d’“ Ayuda y rescate ” recorren els carrers foscos de la capital. El 40% de la ciutat no té llum i molts no surten per por que els assaltin o els robin la casa aprofitant l’avinentesa.

El cor del país es va encongir durant el rescat a l’escola Enrique Rebsamen, al sud de la ciutat, on havien mort 21 nens i n’hi havia d’altres encara sepultats i amb vida. Una professora, també sepultada sota la runa del centre, va enviar un missatge des del seu mòbil per informar que estava en companyia de quatre nens: “Estem bé però tenim set”, va dir. La televisió mexicana retransmetia l’intent de rescatar una nena que treia la mà entre la runa.

A cada enderroc, un cartell escrit a mà anuncia els noms dels rescatats. Molts no veuen el nom del seu familiar, es desesperen i criden d’impotència. Però en aquests dies de desgràcia, tothom vol ajudar, sigui carregant pedres o donant abraçades de consol. El Mèxic dels milers de morts per la guerra contra el narcotràfic, de la pobresa, de la corrupció i dels desapareguts sembla que amb aquesta desgràcia ha tret el millor que du dins seu i que necessitava expressar: empatia i solidaritat.

Etiquetes

Més continguts de