Un futur negre per als migrants que vulguin creuar la frontera de Mèxic

Ciutat De MèxicEl Gilmar Estuardo García té 40 anys i en fa dos que va deixar Guatemala fugint de la violència. Fa uns mesos que viu a l’alberg dels Hermanos en el Camino a Ixtepec, Mèxic, un espai creat pel pare Alejandro Solalinde per acollir migrants del sud que es dirigeixen als Estats Units. A l’alberg, l’ambient entre els companys migrants és pessimista, però el Gilmar es manté ferm: “Donald Trump no podrà acabar amb la nostra il·lusió”, diu. Tot i que sap que amb Trump l’enduriment fronterer serà inaudit, pensa que no podrà complir amb totes les seves promeses i que el flux dels centreamericans que volen arribar als EUA no s’aturarà.

Pel que ha dit en campanya, s’espera que el futur president construeixi un mur al llarg dels 3.100 quilòmetres de frontera amb Mèxic, que deporti tres milions d’indocumentats en quatre anys i que, per dur a terme aquests compromisos, creï una policia especial per localitzar els sensepapers. Amb un discurs carregat d’odi i d’insults, especialment contra la comunitat mexicana, Trump va aconseguir un 29% dels vots de l’electorat hispà. Un resultat que mostra el menyspreu d’una part dels hispans assentats als Estats Units contra els nouvinguts com el Gilmar. Els que fa anys que són als EUA accepten les deportacions a canvi d’un suposat benefici per a l’economia, explica l’investigador mexicà del Colegio de la Frontera Norte Jesús Peña Muñoz.

Continuïtat al llegat d’Obama

Obama ha sigut el president que més indocumentats ha deportat en tota la història. Durant els seus vuit anys de mandat, més de 2,9 milions de persones han sigut retornades. Per a l’acadèmic Peña Muñoz, el més escandalós és que amb Obama les detencions van augmentar. Si abans la majoria de deportacions eren exprés i es realitzaven en calent a la frontera, ara es multipliquen els casos d’expulsats que fa anys que viuen als Estats Units i que són detinguts a la feina o a casa. Amb l’expulsió se’ls informa que si tornen al país il·legalment seran considerats criminals i rebutjats de per vida.

Les opcions per a milers de famílies mexicanes ara són tornar al país d’origen o seguir vivint com fins ara, invisibles, per evitar que l’Agència Federal d’Immigració i de Duanes (ICE, en les sigles en anglès) els descobreixi cobrant algun xec o tramitant la llicència de conduir.

Durant el 2015, i segons dades recollides per l’ICE, de les 235.000 persones que van ser deportades, un 60% eren considerades “criminals”. Dins d’aquesta categoria, la majoria eren immigrants que intentaven entrar per segon cop al país. Només 1.044 eren sospitosos o estaven confirmats com a membres de bandes violentes.

Mentrestant, Mèxic es manté a l’expectativa sobre què passarà amb les deportacions i si afectaran les bilionàries remeses que reben cada any i que representen el tercer generador de divises al país. De moment, l’administració de Peña Nieto ha anunciat la creació d’un call center d’assessorament al consolat del país als EUA. Per a molts ciutadans, una resposta dèbil i coixa.

La sensació entre l’opinió pública és que el país està orfe d’un lideratge que planti cara a l’arrogància i la perillositat de Donald Trump. Els mexicans encara conserven el mal regust que els va deixar la visita del nord-americà a Peña Nieto, que, tot i que va advertir que no pagaria el mur fronterer, tal com reclamava Trump, va dir que els insults del magnat als mexicans s’havien malinterpretat.

Mares en lluita

Un factor que pot relaxar l’hostilitat del nou president dels EUA en relació al país veí és la continuïtat del Pla Frontera Sud, que es va implementar el 2014. Aquest programa consisteix a donar recursos al govern mexicà perquè la seva policia migratòria deporti els migrants abans que arribin al nord. Bàsicament, implica córrer la frontera fins al sud de Mèxic, a Chiapas, fet que ha provocat que els migrants escullin rutes més perilloses, en les quals han desaparegut milers d’hondurenys, salvadorenys, guatemalencs i nicaragüencs, en mans principalment del crim organitzat. Segons Marta Sánchez Soler, fundadora del Movimento Migrante Mesoamericano, són prop de 120.000 les persones que han desaparegut en l’última dècada.

Amb 76 anys, Sánchez Soler sap de primera mà què és ser migrant. De mare catalana, va néixer el 1941 als camps de refugiats republicans de les platges de França i va emigrar amb 10 anys a Mèxic, on s’ha convertit en una activista incansable pels drets dels sensepapers. Aquests dies està organitzant una caravana amb 41 mares de migrants desapareguts per recórrer el país buscant els seus fills i filles. Tenen esperança de trobar-los i que tornin del tortuós camí cap al Somni Americà.