9.000 milions d’euros per als refugiats sirians
L’èxit de recaptació de la conferència de donants topa amb el fracàs per posar solució al conflicte
BarcelonaEls diners “no són la solució de Síria, però ajudaran a salvar vides”. Aquestes van ser les paraules del primer ministre britànic, David Cameron, al final de la conferència internacional de donants per a Síria celebrada ahir a Londres, i també va ser la conclusió agredolça de la trobada. La setantena de països participants es van comprometre a aportar més de 10.000 milions de dòlars (8.931 milions d’euros) per als refugiats sirians, però, tot i que la xifra supera els 9.000 milions que es buscaven a la cimera, el gest no contribuirà a la fi de gairebé cinc anys de violència a Síria que ja han deixat 250.000 morts i més de 13,5 milions de refugiats i desplaçats.
El que busquen els diners acordats, doncs, és alleugerir el patiment dels refugiats o, en tot cas, millorar les condicions del seu exili. “Mai abans s’havien recaptat tants diners” en un dia per a ajuda humanitària, va destacar amb to optimista el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon. L’aportació internacional es destinarà a garantir el subministrament d’aliments -que ha caigut en els darrers mesos per manca de finançament- i a millorar les possibilitats de feina i educació dels 4,6 milions de refugiats sirians instal·lats als països veïns: el Líban, Turquia i Jordània. Aquests països, a més, rebran préstecs per valor d’uns 35.600 euros d’institucions financeres internacionals a canvi de crear llocs de treball per als nouvinguts. “El compromís dels països que reben un gran nombre de refugiats d’obrir els seus mercats laborals és un gran avenç”, va destacar Cameron.
3.245 criatures fugen cada dia
Pel que fa a l’educació, l’ONG Save the Children -una de les participants a la conferència- va denunciar que 3.245 nens i nenes s’han vist forçats a abandonar casa seva des de l’inici del conflicte, i va subratllar que ja hi ha 5,8 milions de criatures sirianes desplaçades dins del país o refugiades a la regió -una xifra superior a la població d’Irlanda o Noruega-. L’organització va demanar a la comunitat internacional recursos i mesures per garantir l’educació de tots aquests infants. “El futur de Síria depèn dels nens i el futur d’aquests depèn de vosaltres”. Així es va afegir a la crida la jove pakistanesa i premi Nobel de la pau el 2015 Malala Yousafzai, que va lamentar que s’anomeni “generació perduda” els nens i nenes que han hagut de fugir del conflicte a Síria. Els països presents a la trobada es van comprometre a garantir l’accés a l’educació, el curs 2016-17, a almenys un milió d’aquestes criatures.
Davant d’aquests anuncis d’“esperança” -com els va definir Ban Ki-moon-, un informe del Consell Noruec per als Refugiats publicat ahir denunciava que els refugiats són sotmesos a més pressió dins dels països veïns. Així, apuntava que el 70% de refugiats al Líban no tenen assistència legal, cosa que complica l’escolarització i l’accés al treball, i que a Jordània hi ha 250.000 refugiats sense registrar. De la seva banda, grups de la societat civil siriana presents a Londres van criticar que els acords d’ahir no contemplessin els sis milions de desplaçats interns dins de Síria. “Viuen en zones assetjades i són objecte de bombardejos i atacs amb artilleria diaris”, va destacar l’activista Raed Saleh.
La pau, molt lluny
Cameron va entomar les crítiques i va admetre que és “urgent” un esforç per aturar el bany de sang a Síria i permetre una “transició política”. Però, com va recordar el secretari general de les Nacions Unides, les parts en el conflicte continuen “profundament dividides”. La conferència de donants, de fet, es va celebrar l’endemà de la suspensió fins al 25 de febrer de les negociacions de Ginebra, en què no hi ha hagut cap progrés. “És profundament descoratjador que els passos inicials de les converses hagin sigut sabotejats per la continua falta d’accés humanitari i l’augment dels bombardejos aeris”, va dir Ki-moon després que en els últims dies l’exèrcit d’Al-Assad hagi avançat en els fronts d’Alep i Idlib amb la cobertura aèria de Rússia.
Contra el paper de Moscou, precisament, van carregar ahir més o menys directament diversos líders polítics. El més contundent va ser el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu: “Mentre passin desastres com els que hem vist aquests dies a Alep, amb el suport aeri de Rússia, serà impossible que l’oposició s’assegui en una taula negociadora”, va sentenciar. I mentre l’acord de pau sembla cada cop més llunyà, Europa mira pels seus propis interessos. I és que la motivació de trobades com la d’ahir no és només humanitària, sinó que millorar les condicions de vida dels refugiats al Pròxim Orient ha de servir per reduir els fluxos cap al continent.
