El primer ministre d'Irlanda anuncia eleccions generals per al proper 11 de març

LondresEl primer ministre d'Irlanda, Brian Cowen, ha anunciat aquest dijous que dissoldrà el parlament i convocarà eleccions generals el proper 11 de març, segons informa la 'BBC'. La decisió de Cowen arriba després de la dimissió de cinc ministres en els últims dies, el que ha provocat una crisi de lideratge en el partit governant, el Fianna Fail (FF), molt criticat per la gestió que va fer de la crisi econòmica, que va acabar amb una intervenció europea per rescatar les finances del país. Cowen va prometre que convocaria eleccions quan el parlament irlandès aprovés els pressupostos generals pel 2011, pas necessari per accedir als 85.000 milions d'euros oferts per la UE i el Fons Monetari Internacional.

Els cinc ministres que han presentat la seva dimissió són el ministre de Justícia, Dermot Ahern; el de Transports, Noel Dempsey; la de Sanitat, Mary Harney (l'única que no pertany al Fianna Fail); el de Defensa, Tony Killeen; i el d'Empresa, Comerç i Innovació, Batt O'Keeffe. Aquestes renúncies al càrrec se sumen a la dimissió presentada aquest dimarts pel ministre d'Assumptes Exteriors, Michéal Martin.

Cowen ha assegurat que les vacants ministerials seran assumides per altres ministres en funcions després que el soci minoritari de l'executiu, el Partit Verd, s'hagi oposat a la remodelació del govern. Mary Coughlan combinarà Salut amb Educació; Brendan Smith, Agricultura i Justícia; Eamon O Cuiv, Protecció Sociañ i Defensa; Pat Carey, Afers Lingüístics i Transport; i Mary Hanafin, Turisme i Transports.

El primer ministre irlandès ha afegit que ell mateix assumirà la cartera d'Exteriors. Abans de les eleccions, però, Cowen va prometre que havia de finalitzar al Parlament el procés d'aprovació dels pressupostos generals de 2011, que es preveu que acabi el mes de febrer amb la introducció de la nova Llei de finances.

Hores després de la dimissió dels cinc ministres de l'executiu, Cowen ha dit al Parlament que les polítiques dutes a terme pel seu govern estan enfocades a encaminar Irlanda cap a la recuperació i el creixement econòmic. 'Vull que passem els temps difícils i veure Irlanda com un país pròsper en un futur', ha dit el primer ministre.

Per la seva banda, l'oposició ha criticat l'actuació del govern i alguns membres han assegurat que l'allau de dimissions formen part d'un 'pla orquestrat que té poc a veure amb els interessos del país i molt a veure amb els interessos del Fianna Fail'.

Els pressupostos generals de 2011 presentats pel ministre de Finances irlandès, Brian Lenihan, fa un parell de mesos van significar els més austers de la història del país, amb retallades importants en els capítols socials. El govern va reduir les partides destinades a les pensions de jubilació i als ajuts pels pares d'infants, a més de retallar el salari mínim interprofessional i apujar els impostos sobre els carburants. Els nous pressupostos també rebaixen al voltant de 10.000 euros els sous dels ministres i en 14.000 euros el del Taoiseach (primer ministre).

El pressupost presentats al parlament van ser acordats entre el govern irlandès, la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI), en línia amb l'objectiu de l'executiu irlandès de recuperar uns 15.000 milions d'euros en un període de quatre anys, la meitat dels quals (6.000 milions) s'estalviaran enguany. Els ajustaments pressupostaris són una condició indispensable perquè Irlanda rebi l'ajut exterior de la UE i de l'FMI.