Internacional 12/02/2016

Almenys 52 morts en una presó controlada pels narcos

L’enfrontament entre presos de càrtels rivals desencadena la tragèdia

Marc Toro
3 min
Multitud de familiars dels interns a la presó de Topo Chico, demanen informació al centre penitenciari. JULIO CESAR AGUILAR / AFP

BarcelonaTragèdia. Així va referir-se el governador de l’estat mexicà de Nuevo León, Jaime Rodríguez Calderón, a la massacre que va tenir lloc ahir a la presó de Topo Chico de Monterrey, considerada de les més grans que han tingut lloc en centres penitenciaris del país. Segons el recompte oficial al tancament d’aquesta edició, 52 persones van morir i 12 més van quedar ferides -5 en estat greu- en un “enfrontament entre presos” de grups criminals rivals, segons van explicar les autoritats. La baralla hauria començat al voltant de la mitjanit (hora local), quan diversos interns van calar foc als magatzems de menjar. Les flames resultants van acabar afectant la zona dels dormitoris i la situació no va quedar controlada fins a dos quarts de dues de la matinada.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot i que fonts penitenciàries havien explicat a l’agència Efe que els fets van tenir lloc en ple intent de fuga de diversos presos membres del càrtel dels Zetas, Calderón ho va negar i va assegurar que cap dels interns va aconseguir escapar enmig del caos. El governador de Nuevo León, que també va descartar que s’haguessin utilitzat armes de foc en l’enfrontament, va assenyalar directament dos presos com a responsables. D’una banda, Jorge Iván Hernández Cantú, àlies El Credo, capitost del càrtel del Golfo -i que presumptament controlava part de la presó-, i de l’altra Juan Pedro Salvador Saldívar Farías, El Z27, ex cap regional dels Zetas. Els homes d’aquests dos líders del narco són els que haurien iniciat la baralla per intentar, suposadament, esdevenir hegemònics a la presó.

“Els fets són summament lamentables i dolorosos”, va insistir Calderón, que en última instància va atribuir el que va passar a “la situació tan difícil que s’està vivint en els centres penitenciaris” mexicans, amb problemes de superpoblació, corrupció i violència constant. Segons van apuntar a l’agència Efe altres fonts oficials, però, el govern de Nuevo León va retirar fa uns mesos l’exèrcit de la presó de Topo Chico i va deixar el control exclusivament en mans de la policia. Una situació que hauria accentuat encara més el poder dels càrtels al centre. La Comissió Estatal de Drets Humans de Nuevo León va anunciar ràpidament que investigarà els incidents d’ahir i va exigir que s’atenguin les necessitats dels ferits i que es revisin les condicions a la presó.

Queixes per la falta d’informació

La roda de premsa de Calderón, en la qual no va descartar que el nombre de víctimes augmenti, va arribar després d’hores d’incertesa i angoixa entre les famílies dels interns, que es van desplaçar al lloc dels fets amb intenció d’accedir a la presó. “No surten ni ens diuen res. El meu fill és a la infermeria i l’únic que vull saber és que ell i la meva nora estan bé”, es queixava una dona a Efe en veure que un cordó policial va envoltar el perímetre del centre. “Han cridat que estan bé”, celebrava una altra que havia aconseguit saltar-se els controls dels agents.

Fins que va sortir el governador de Nuevo León la informació només arribava per les xarxes socials, per la qual cosa diversos familiars de presos, desesperats, van acabar enfrontant-se a la policia que custodiava el centre penitenciari. Alguns, fins i tot, van arribar a llançar pedres.

Condemna unànime de l’assassinat d’una periodista a Veracruz

La UNESCO, la Comissió Interamericana de Drets Humans i Amnistia Internacional són algunes de les organitzacions que en els últims dos dies han condemnat l’assassinat de la periodista de Veracruz (Mèxic) Anabel Flores Salazar, el cadàver de la qual va ser trobat dimecres en una carretera, i n’han exigit la investigació. El cas de Salazar, que havia sigut segrestada dilluns per un grup d’homes sense identificar, és l’últim exemple del perill al qual s’enfronten els periodistes a l’hora de treballar en un país immers en la violència.

stats