Les negacions de May
Fins a tres vegades el periodista va preguntar a Theresa May si avui tornaria a votar a favor de continuar a la Unió Europea o si, en canvi, en un nou hipotètic referèndum optaria ara per donar suport al Brexit. Fins a tres vegades, May va ser incapaç de donar-li una resposta clara. Evasives, titubejos i una única idea: no hi haurà un nou referèndum i el seu compromís com a primera ministra és fer possible el Brexit. Encara dimecres, només unes hores després de l’entrevista radiofònica, un diputat del Partit Nacional Escocès li tornava a demanar el mateix al Parlament. May va reiterar que “no hi haurà un nou referèndum”, però va acabar sense convèncer ningú. L’oposició li va criticar que el seu compromís amb el Brexit fos real. Els partidaris de la sortida dura de la UE van témer que la primera ministra s’estigués plantejant una futura relació amb la Unió massa estreta i els partidaris del Brexit tou, en canvi, interpretaven que el govern es preparava per a la possibilitat d’una sortida no pactada que podria abocar el Regne Unit a una incertesa encara més gran.
Theresa May és avui una líder sense capital polític en un càrrec que tots li discuteixen però que ningú vol ocupar. Assetjada per totes bandes. Sense els suports necessaris per conduir el govern i el país a través del complicat procés de reescriure les relacions internes i externes que han configurat la seva geopolítica durant l’últim mig segle. Lluitant contra revoltes internes al govern, contra el bloqueig de les negociacions amb Brussel·les i les acusacions d’incompetència que la persegueixen des de fa mesos. “Si no pot liderar, plegui”, li va etzibar dimecres el líder dels laboristes, Jeremy Corbyn, al Parlament. Una setmana abans ja l’hi havien demanat tres ministres del seu govern.
El govern de May, a la corda fluixa
El Brexit no només ha dividit el Regne Unit, sinó que també amenaça el Partit Conservador i la continuïtat del govern. El ministre d’Hisenda, Philip Hammond, defensa un Brexit mínim, sense conseqüències traumàtiques; el cap del Foreign Office, Boris Johnson, advoca per la línia més dura; i May està atrapada entre tots dos, sense marge de maniobra. Qualsevol concessió que faci a Brussel·les revoltarà una de les dues parts, així que el rellotge avança en contra de la primera ministra i de la negociació. May “és al govern però no al poder”, assegura anònimament un diputat tory al setmanari New Statesman. Al partit ja ningú confia que la primera ministra arribi fins a les pròximes eleccions.
Al Regne Unit tot condueix a la incertesa. Les ambaixades britàniques a la UE reconeixen que, de moment, la seva principal tasca és traslladar a Londres les preguntes que els formulen sobre el Brexit i, per ara, no hi ha respostes. “El repte no és com gestionarem la nostra futura relació amb la UE, sinó com gestionarem l’escenari local”, es lamenta l’investigador del Chatham House, Richard Whitman. Dos informes governamentals apunten a la necessitat de preparar plans de contingència per si la negociació acaba sense un acord, però des de la secretaria del Tresor asseguren que no hi ha diners, de moment, per preparar-se per al pitjor escenari. El Regne Unit viu el desafiament diplomàtic i econòmic més important dels últims cinquanta anys i el partit que l’ha de gestionar està immers en una lluita interna d’intencions, programes i vedets que fan de tot menys política.
