Publicitat
Publicitat

COOPERACIÓ

L'activista Marcel Masferrer arriba a Barcelona després de passar dos dies retingut

Crònica d'una deportació

Marcel Masferrer, el cooperant català expulsat d'Israel, ha arribat ja a Barcelona: pagar-se el vol de retorn de la seva butxaca li ha permès escurçar dos dies l'estada a la cel·la on el mantenien retingut. Si no, hauria hagut d'esperar a diumenge, que és quan sortia el primer vol de la companyia amb la qual va arribar al país (Spanair). Masferrer té vetat el retorn al país durant els propers deu anys. S'acaba així una estada de quatre anys i tres mesos a Jerusalem, primer com a treballador de l'ONG ACSUR i, des del 2010, com a consultor en cooperació al desenvolupament i treballant per a ONGs locals

El cooperant ha parlat aquest matí amb l'ARA per explicar els detalls de la seva detenció i posterior expulsió i dels fets que l'han provocat. Tot comença el 18 de novembre quan, juntament amb onze activistes més, participa en una acció de suport als pagesos palestins de Beit Omar (Cisjordània), que no poden treballar les seves terres perquè estan ocupades per assentaments de colons jueus i tenen una prohibició expressa d'apropar-s'hi. “Érem cinc israelians, set internacionals i diversos palestins del poble”, precisa Masferrer, “i es tractava de netejar les terres i treballar-les. Els pagesos palestins van fer una crema controlada de bardissa, per netejar-ho ràpidament. És una pràctica habitual entre els pagesos de la zona”. Al cap de deu minuts, un grup de soldats apareixia a la zona i, després de fer detonar dues bombes de so per atordir els activistes, van procedir a identificar-los. Posteriorment van ser traslladats a l'estació de policia d'una altra colònia, Gush Etzion.


“Ens van dir que érem il·legalment en una zona militar, però no ens van ensenyar cap documentació que ho demostrés”. En tot cas, van quedar lliures sense càrrecs, però amb la condició de no aparèixer pel sud de Cisjordània durant dues setmanes, cosa que Masferrer va acatar.


No poder-hi tornar en deu anys


Unes setmanes més tard, ja a principis de desembre, el cooperant català va anar a treballar Gaza per col·laborar en un projecte humanitari consistent a portar menjar a famílies de la zona. “Les autoritats israelianes van tardar un mes llarg per donar-me la coordinació per a l'entrada a Gaza, que finalment em van concedir per a un període de sis mesos”. En el moment de sortir pel pas d'Erez, que separa Gaza i Israel, la policia li revisa el passaport i, després d'unes consultes, li comunica que ha de deixar el país. Li dóna dos dies, un termini que expira el 14 de desembre. Com a única explicació, li diuen que són “ordres del ministeri de l'Interior”. També rep un avís: “No podràs tornar”.


Masferrer té, de fet, un vol de tornada a Barcelona pel 19 de desembre. El pla era passar les vacances de Nadal a casa i tornar a Jerusalem el 4 de gener. Decideix esperar-se una setmana i aprofitar el vol del dia 19, mentre buida casa seva i empaqueta les pertinences de quatre anys al país. A l'aeroport, s'adonen que ha estat cinc dies d'il·legal i li ho fan notar, però no deixen cap apunt al visat i li diuen que ja pot marxar. “Quan vaig demanar si podria tornar, una de les agents va examinar el visat i va dir que, si em trobés amb ella a l'entrada, amb aquesta documentació que portava, vàlida fins al maig del 2011, em deixaria entrar”.


Però el dia 4 de gener, a quarts de dotze de la nit, Masferrer aterra a l'aeroport de Tel Aviv, però no aconsegueix deixar la terminal. Quan li revisen el passaport, li diuen que no és benvingut al país, li cancel·len el visat i el duen a una cel·la, després d'informar-lo que no pot tornar al país durant deu anys.


Dos dies d'espera


La cel·la té uns 30 metres quadrats, deu llits organitzats en cinc lliteres, dutxa i bany. Està neta. I ell és l'únic inquilí, al principi. Després hi desfilen un australià d'origen eritreu, cinc moldaus, dos tailandesos... tots ells arriben i marxen al cap d'unes hores; ell és l'únic que s'hi queda. Les lleis internacionals marquen que, en cas de deportació, les companyies que han fet el vol d'entrada assumeixen el cost de la repatriació. Per acollir-s'hi, s'havia d'esperar quatre dies sencers al proper vol de Spanair. “No puc sortir, em restringeixen les trucades als meus familiars... allà es perd la noció del temps, sobretot quan veus que tothom marxa i tu no”. Al final, decideix pagar 350 euros d'un vol de la companyia El Al, en el qual ha embarcat aquesta matinada. Per comprar el vol, ha de demanar el favor als guardes; per sort, té diners en efectiu. Després d'un estira i arronsa, els agents li compren el passatge. Hores més tard, li retornen el mòbil tot just abans d'entrar a l'avió. El passaport no el recuperarà, de la mà d'una hostessa, fins que aterri a Barcelona.


“Vull fer constar que en aquella cel·la era l'únic que hi era per raons polítiques”, ha precisat Masferrer, “però que no m'han tractat de cap manera especial, sinó que m'han dispensat el mateix procediment que fan servir per repatriar qualsevol immigrant il·legal”.


Masferrer haurà de seguir, per tant, el seu activisme a distància. “Vull fer una crida a la societat civil perquè donin suport a la iniciativa BDS (Boicot, Desinversió, Sancions), que és una eina no violenta, paral·lela a la que es va fer servir a Sud-àfrica amb l'apartheid. Hem de promoure aquesta mesura de pressió fins que no es compleixi el dret internacional i els drets humans bàsics a Palestina”.

Més continguts de