Publicitat
Publicitat

El partit del caviar

El Nadal del 2008 el món feia poques setmanes que havia vorejat el col·lapse econòmic després de la caiguda de Lehman Brothers, però el llavors secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, tenia una altra preocupació: necessitava 100 grams de caviar i va trucar a l'inefable Álvaro Pérez, el Bigotes , habitual subministrador de regals i prebendes dels jerarques del partit. Si Costa hagués trucat al senador Pedro Agramunt, un clàssic que ja apareixia en les cintes del cas Naseiro a principis dels 90 i que va ser líder del partit abans d'Eduardo Zaplana, hauria obtingut el caviar a l'instant. Agramunt és un dels membres del Consell d'Europa a qui l'Azerbaidjan obsequiava amb els preuats ous d'esturió a canvi del seu silenci sobre la situació dels drets humans en aquell país. El PP valencià ha sigut sempre un partit generós amb els seus. Això sí, sempre que els tripijocs i les misèries no arribin a l'opinió pública. Ho sap Costa, que avui declara i està més sol que mai. I potser ara ho sabrà Pedro Agramunt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT