Publicitat
Publicitat

Egipte

Qui és qui a les presidencials d'Egipte

Quatre candidats es disputen liderar l'era post-Mubàrak. Islamistes i hereus de la dictadura es disputen la presidència del país

A menys d'un mes de la primera volta de les presidencials a Egipte, són 13 les candidatures que finalment han passat el filtre de la Junta Electoral i es presenten als comicis. De moment, però, sembla que la presidència es disputarà entre quatre candidats, per ara els favorits de l'electorat –Amr Mussa, Ahmad Xafiq, Abul Fotuh i Mohammed el-Mursi–, i dues tendències: la islamista i la liberal laica.

De moment tots ells tenen temps per jugar les seves cartes fins al 22 de maig, dia en què finalitzarà la campanya electoral. La primera volta dels comicis està prevista per al 23 i 24 de maig, mentre que una segona volta se celebraria entre el 16 i el 17 de juny.

Amr Mussa. El defensor de la justícia social

Amr Mussa és el principal representant del sector laic i reformista. A més, és considerat, de moment, un dels preferits per a la presidència del país.

Mussa va ser secretari general de la Lliga Àrab durant 10 anys i, abans d'això, ministre d'Exteriors de Hosni Mubàrak durant també una dècada. Ara diu que està disposat a distanciar-se de l'expresident i s'autodefineix com un liberal defensor de la justícia social.

L'economia lliure "combinada amb la justícia social" forma part de les polítiques que defensa Mussa. Per ell, les empreses petites i mitjanes són la columna vertebral de l'economia egípcia.

A més, el candidat dóna suport a la normalització de les relacions amb Israel a canvi de la seva retirada dels territoris ocupats en la guerra de 1967, així com l'establiment d'un estat palestí a Cisjordània i Gaza.

Ahmad Xafiq. L'herència de l'era Mubàrak

Ahmad Xafiq va ser l'últim primer ministre egipci sota el règim de Hosni Mubàrak. Ara, presenta la seva candidatura davant les crítiques dels que el veuen com un fidel a la dictadura. En un primer moment, la Junta Electoral va desestimar la seva candidatura, però, finalment i després d'una apel·lació, se li ha permès presentar-se a les presidencials.

El candidat, però, insisteix que ell va formar part de l'oposició al règim de Mubàrak. De fet, s'autodefineix com "el candidat de les decisions revolucionàries". Per desmarcar-se de la dictadura, va demanar als governadors regionals que posessin els noms dels activistes morts als carrers i continua defensant la congelació dels actius de les figures clau del règim anterior.

La seva campanya electoral apel·la a la seva experiència durant nou anys com a ministre i el considera l'únic candidat amb prou coneixements administratius per ser president.

Abdel Abul Fotuh. Un islamista moderat

Abdel Moneim Abul Fotuh és el candidat amb el perfil més difuminat. Va ser expulsat dels Germans Musulmans després d'anunciar l'any passat la seva intenció de postular per la presidència. Se'l considera un islamista moderat amb idees liberals.

Gràcies a la seva participació activa en la revolució que va derrocar l'antic règim, entre els seus seguidors s'inclouen des d'islamistes amb un perfil més moderat fins a revolucionaris laics. Fins i tot, el principal partit salafista, Nour, ha donat el seu suport a aquest candidat.

El seu programa electoral promet promoure la llibertat a Egipte, el valor de la justícia, enfortir l'educació i la investigació científica, així com obrir les portes a la inversió a Egipte dels països àrabs.

Mohammed el-Mursi. El candidat dels Germans Musulmans

Mohammed el-Mursi és el representant reserva dels Germans Musulmans. En un primer moment, el grup islamista va presentar la candidatura de Khairat al-Xater, però va ser desestimada per la Junta Electoral. El-Mursi i el seu rival Fotuh es disputen el vot de l'electorat islamista.

El candidat considera que és l'hora de posar en pràctica el lema dels Germans Musulmans: "l'islam és la solució". Malgrat això, assegura que els seus plans polítics són moderats.

En la seva campanya s'ha compromès a portar "estabilitat, seguretat, justícia i prosperitat", després d'un any d'agitació política.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT