Ser pobre a l’Alemanya de Merkel

BerlínEls alemanys tenen fama d’ordenats i meticulosos. Les seves fórmules econòmiques s’han imposat dins de la Unió Europea i es fan servir, sobretot a l’Europa del sud, com a exemple per arribar a la plena ocupació. Angela Merkel presumeix, de fet, que Alemanya és “avui el motor de creixement” a Europa. En una compareixença al Bundestag poc abans de les eleccions, es vantava d’haver aconseguit “la quota més alta d’ocupació”. I, efectivament, la taxa d’atur a Alemanya l’agost de 2017 era del 5,7%, segons l’Agència Federal de Treball, que té registrats un total de 32.150.000 treballadors actualment.

El que no deia Merkel és que, per molt que baixi l’atur, cada cop puja més el nombre de treballadors que no arriben a final de mes. Un estudi del 2017 de la Fundació Hans Böckler denuncia que el percentatge dels denominats treballadors pobres s’ha duplicat en deu anys: del 2004 al 2014 van passar del 4,8% al 9,6% del total. Un altre dels sectors més afectats, segons el mateix informe sobre pobresa, són els pensionistes pobres, que han augmentat un 49% des del 2005.

De fet, un terç dels treballadors alemanys (uns 7,5 milions) cobren el salari mínim (1.498 euros bruts al mes) o menys. Un 70% de treballadors alemanys tenen un contracte laboral de llarga durada, al voltant del 20% tenen feines temporals (els coneguts com a minijobs, que estan precaritzant el mercat laboral alemany) i el 10% treballen per compte propi.

Les polítiques iniciades pel canceller Helmut Kohl (CDU) i dutes a terme per Gerhard Schröder (SPD) podrien haver generat una altra mena de pobresa a Alemanya, els treballadors pobres: assalariats que no poden cobrir les seves despeses bàsiques encara que a les estadístiques que fa servir la cancellera comptabilitzen per vendre aquesta prosperitat econòmica, que va generar un superàvit de 6.200 milions el 2016.

Focus publicava un article el 2016 que afirmava que, tot i la prosperitat econòmica, hi havia 12,5 milions d’alemanys que vivien sota el llindar de la pobresa. Markus Grabka, investigador de l’Institut Alemany de Recerca Econòmica (DIW), culpa Merkel de l’empobriment i afirmava al setmanari alemany que “el govern federal no ha combatut adequadament la pobresa a Alemanya”. El ràpid augment de la bretxa salarial preocupa Grabka, que explicava com “des del canvi de mil·lenni els salaris baixos perden el 15% dels seus ingressos, mentre que els rics obtenen salaris millors”.

Campaments d’indigents

La versió més visible d’aquesta pobresa creixent és en la proliferació d’assentaments il·legals instal·lats en diferents parcs i zones del centre de Berlín, on viuen persones sense casa en campaments improvisats amb tendes de campanya, mobles vells i plàstics. Segons el Senat de Berlín, el 2016 més de 30.000 persones sense casa van ser ateses pels serveis socials. S’estima que actualment hi ha més de 10.000 persones sense sostre als carrers de Berlín, de les quals més de la meitat provenen de països de la UE.

Les autoritats locals han ordenat els últims dies desmantellar alguns d’aquests campaments arran d’un homicidi presumptament comès per un dels indigents. El 8 de setembre Susane Fontaine, historiadora de l’art de 60 anys, va ser assaltada i assassinada al Tiergarten, un parc del centre de Berlín. El presumpte autor, un rus de 18 anys, va ser detingut a Polònia dies més tard i traslladat per ordre judicial a Alemanya. Segons sembla, el jove vivia a l’assentament d’indigents situat al mateix parc, al costat de l’estació de metro.

En un dels últims campaments desallotjats ens trobem un grup de vuit persones que malviuen en una mena de tenda de campanya improvisada amb mobles vells, plàstics i matalassos. No volen mostrar la cara i ens expliquen des de l’altre costat del plàstic que fa més d’un any que viuen al carrer. Un d’ells explica com aconsegueix diners per comprar menjar. “Recollim ampolles buides de vidre i les canviem per 8 cèntims cadascuna”, detalla. Diuen que procedeixen de Grècia, Polònia i Romania i asseguren que “aquesta setmana ha vingut la policia i s’ha emportat un grup de més de 20 persones que vivia aquí al costat”.

El petit polígon on són està situat al districte de Friedrichshain-Kreuzberg i sembla que hi havia un problema de salubritat amb les escombraries acumulades als campaments i l’aparició de rosegadors. Sara Luhmann, portaveu del districte, va al·legar que calia desallotjar també per “raons d’higiene”, ja que “només es pot lluitar contra les rates quan les persones abandonen el lloc”.

28 anys després de la caiguda del Mur

L’existència d’una bretxa salarial és palpable als carrers de la capital alemanya, fins i tot segons els districtes, on es barregen i diferencien les diferents classes sociosalarials. També es manté d’alguna manera un cert paral·lelisme entre l’auster Berlín Oriental i l’opulent Berlín Occidental. Una diferència social que sembla que manté encara una certa herència de les antigues Alemanyes de l’Est i l’Oest, justament quan ahir es van complir 28 anys de la caiguda del Mur que durant més d’un quart de segle va dividir Berlín en dues parts: la República Federal d’Alemanya (RFA) a l’oest i la República Democràtica Alemanya (RDA) a l’est. El 9 de novembre del 1989 es va obrir finalment la frontera que havia separat els berlinesos des del 1961, i es va posar punt final a la llarga Guerra Freda. Tot i que no és un aniversari rodó, el d’ahir era un aniversari simètric: feia 28 anys de la caiguda d’un mur que va estar en peu precisament 28 anys.

En un acte presidit per l’alcalde de Berlín, Michael Müller, es va recordar amb roses i espelmes les 327 persones que van morir a la frontera alemanya intentant fugir a Occident, de les quals més de 140 van morir al Mur de Berlín. “El 9 de novembre del 1989 ens vam abraçar tots. El Mur es va obrir per la revolució pacífica. Va ser un dia de felicitat”, va dir ahir el ministre de l’Interior, Thomas de Maiziere: “Un dia així cal guardar-lo al cor, encara que avui tinguem molts problemes per resoldre”.