Publicitat
Publicitat

PRESIDENCIALS A L’IRAN

Rouhani reelegit president de l'Iran amb el 57% dels vots

La victòria del moderat avala la seva política d'obertura

L’Iran decidia ahir la continuïtat de Hassan Rouhani, el clergue moderat que ha fet tots els esforços per treure la República Islàmica de l’aïllament global en què estava des del 1979. A poques hores que s'acabi l'escrutini, el candidat a la reelecció encapçala de moment les presidencials. Hassan Rouhani, també doctor en dret, ha sigut una peça fonamental perquè l’Iran es reposicionés en l’escenari internacional.

Els joves, amb set de reformes des del fracàs de la Marxa Verda del 2009, van ajudar-lo a accedir a un poder executiu que ell ha aprofitat per, sobretot, fer que el pacte per l’aixecament d’algunes sancions a canvi de concessions amb el programa nuclear fos un èxit. Rouhani feia història l’any 2013, quan en una conversa amb Barack Obama trencava tres dècades d’incomunicació entre l’Iran i els Estats Units. Aquella conversa era un signe del que vindria després. L’obertura no ha solucionat tots els problemes de l’Iran, però ha fet, per exemple, que la inflació baixés del 40% de l’etapa Ahmadinejad a un 9%. A més, amb l’aixecament de les sancions, l’ombra de la guerra ha desaparegut de l’Iran.

Els mateixos joves -el 60% de la població iraniana té menys de 30 anys- saben que res no canvia d’un dia per l’altre a l’Iran, però segueixen confiant en Rouhani perquè utilitzi els seus suports a l’Assemblea per seguir implementant petits canvis com la flexibilització de la policia de l’orientació religiosa, menys present durant els últims anys. És per això que, hàbilment, Rouhani ha centrat la seva campanya en l’oposició entre reformisme i extremisme. L’extremisme, encarnat en la figura de l’ultraconservador Ebrahim Raisi, el principal rival de Rouhani, representa una amenaça per a les ambicions de tants joves que només aspiren a “una vida normal”. Així ho explica a l’ARA Behnam Abasifar, un productor de 35 anys que va participar en la Marxa Verda i que considera que una victòria de Raisi seria un greu pas enrere, tot i que es mostra escèptic amb les reformes que pugui dur a terme Rouhani: “Molts el considerem impotent davant del poder dels aiatol·làs. Les eleccions són una mascarada perquè el líder suprem té el poder absolut”. Malgrat l’escepticisme, Abasifar va votar per Rouhani: “Perquè ens juguem els pròxims 40 anys de l’Iran”. A més, diu a l’ARA irònicament: “Als iranians també ens agrada tenir banda ampla d’internet”.

Alta participació

Aquesta campanya electoral, que s’iniciava el 21 d’abril i acabava el 17 de maig, engegava amb la presència de sis rivals, tots sis aprovats pel Consell dels Guardians. Un d’ells, el popular alcalde conservador de Teheran, abandonava la cursa aquest dilluns per donar el seu suport a Raisi: això va fer que la victòria de Rouhani pronosticada pels sondejos ja no es veiés de forma tan segura. Aquesta podria ser una de les raons per les quals l’índex de participació es va disparar ahir a l’Iran. L’alta participació va fer que a la capital, Teheran, els col·legis electorals no tanquessin fins a les 23 h. A la resta del país, l’horari s’estenia fins a les 22 h. El pragmatisme moderat i el fonamentalisme conservador encara divideixen els iranians.

Més continguts de