El nou president del Brasil desmantella l’obra de Lula
El nou executiu ja ha paralitzat un dels grans programes socials
São PauloMichel Temer, el president en funcions del Brasil, ha adoptat el discurs de “l’herència maleïda” del govern de Dilma Rousseff, del qual ell era vicepresident, per treure ràpidament les tisores. Justificant-se en “la pitjor crisi econòmica de la història del país”, el nou executiu, liderat pel Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), ha imprès un gir radical econòmic i està adoptant canvis estructurals, que van molt més enllà de la provisionalitat d’un equip ministerial interí, mentre es decideix en 180 dies si Rousseff és apartada definitivament o no.
El nou superministre d’Hisenda, Henrique Meirelles, que és capaç de ser la nineta dels ulls tant de Lula da Silva -amb qui va ser president del Banc Central- com dels mercats financers, és l’home de les retallades. “El país espera un rumb econòmic i la societat és prou madura per acceptar mesures dures d’ajustos fiscals, que siguin consistents i que després no puguin ser revertits”, ha assenyalat.
Les tisorades ja han arribat a alguns dels programes instaurats per Lula da Silva per als sectors més desafavorits: el Bolsa Familia, el Minha Casa Minha Vida (habitatges populars) i els plans l’accés a estudis tècnics (Pronatec) i universitaris (Prouni). El govern ha suspès totes les noves contractacions d’habitatge popular i s’ha abandonat la meta de 2 milions de noves unitats fins al 2018, malgrat el dèficit de 6.273.000 cases que té el país.
Abans d’assumir la presidència interina, Temer va indicar que volia centrar l’assistencialisme al 5% de la població més pobra. Ara ho nega, però des de l’executiu ja s’avisa que entre el 30% i el 40% dels beneficiaris del programa Bolsa Familia estan desenquadrats a les franges de renda. En temps de tisorades, els sindicats temen que no es compleixi el Pla Nacional d’Educació, que obliga a aplicar entre un 5% i un 6% del PIB a l’ensenyament, un 7% el 2017 fins a arribar al 10% el 2024.
El govern ja treballa amb el Senat per aprovar demà la nova meta fiscal de dèficit públic d’aquest any, que passarà dels 24.000 milions d’euros als 37.500 milions, i, d’aquesta manera, Temer evitarà cometre el delicte de responsabilitat fiscal amb el qual s’ha basat l’ impeachment a Rousseff. Amb el marc legislatiu resolt, el nou executiu se centra en la reforma de la Seguretat Social, que implicarà la fixació de l’edat mínima de jubilació, i que es pretén aprovar d’aquí un mes. La Central Única de Treballadors (CUT), el sindicat fundat per Lula da Silva, no només s’ha negat a asseure’s a la taula de negociació d’un govern que no reconeix, sinó que ja ha anunciat mobilitzacions.
Els diversos ministres s’han dedicat a llançar un seguit de globus sonda. El primer és el retorn d’una contribució provisional sobre tots els moviments financers, un dels impostos més odiats pels brasilers, aplicat del 1997 al 2007. El ministre de Sanitat, Ricardo Barros, ja ha avisat que el Sistema Únic de Salut (SUS) no podrà garantir l’accés universal, que s’hauria de revisar, i ha comparat la situació amb la de Grècia, que va haver d’abaixar les pensions. Tot plegat, en un escenari en què els últims mesos 1,3 milions de brasilers han deixat de pagar les mútues mèdiques. Veient la polseguera aixecada, Barros se n’ha desdit però assegura que només hi ha finançament fins a l’agost per al Samur i els programes de farmàcia popular.
Sense ministeri de Cultura
El discurs oficial de l’austeritat i la fi dels excessos pressupostaris va tenir la primera actuació en la disminució del nombre de ministeris i l’esbombat acomiadament de 30.000 càrrecs de confiança.
Temer no va calcular dos impactes negatius: el de no tenir cap dona ni cap negre com a ministre del seu govern i l’eliminació del ministeri de Cultura, creat el 1985, ara fusionat amb el d’Educació. La intel·lectualitat, actrius i actors i cantants estan en peu de guerra i s’han erigit en els principals portaveus oposicionistes, mentre que Lula, molt tocat per l’adéu temporal de Dilma Rousseff, reflexiona sobre com l’esquerra ha d’intentar recuperar el poder.
