El president de Sèrbia clama perdó per Srebrenica
Les disculpes pels crims de guerra i l'entrega dels autors a la justícia són exigències de la UE per a l'adhesió
Barcelona.Una setmana després de l'acord històric entre Sèrbia i Kosovo per normalitzar les relacions, Belgrad va fer ahir un altre gran pas cap a la reconciliació als Balcans. En una entrevista a la televisió pública bosniana, el president serbi, Tomislav Nikolic, va demanar perdó en nom del seu país pels crims perpetrats a Srebrenica i Bòsnia i Hercegovina durant la guerra que va assolar el país balcànic del 1992 al 1995.
"M'agenollo i demano que Sèrbia sigui perdonada pel crim comès a Srebrenica", va declarar Nikolic. Tot i la seva actitud reconciliadora, a la pregunta sobre la qualificació de la massacre de Srebrenica com a genocidi -així ho estipula la justícia internacional-, el cap d'estat serbi va respondre que encara no ha estat provat. "Tot el que va passar a les guerres de l'antiga Iugoslàvia té característiques de genocidi", va afegir.
Uns 8.000 homes musulmans van ser assassinats després que les forces serbobosnianes, encapçalades pel general Ratko Mladic, arribessin a Srebrenica el juliol del 1995, pocs mesos abans del final de la guerra de Bòsnia. L'episodi suposava la massacre més gran a Europa després de la Segona Guerra Mundial. "Demano perdó pels crims que en nom del nostre estat i del nostre poble va cometre qualsevol membre del nostre poble", va acabar el líder serbi, que el 1999 va ser vicepresident durant el mandat de Slobodan Milosevic.
Reacció davant les disculpes
Un cop les paraules de Nikolic van transcendir a l'opinió pública, les reaccions dels familiars de les víctimes de Srebrenica no es van fer esperar. Amra Begic, responsable del Centre Memorial de Potocari-Srebrenica, lloc on hi ha enterrats els 5.000 cossos identificats fins ara, explica a l'ARA que "cap disculpa li tornarà el seu pare assassinat", però afegeix que "si les paraules de Nikolic són sinceres és un gest benvingut".
Begic apunta que el president de Sèrbia té previst visitar el memorial de les víctimes aviat, tal com va fer el seu antecessor Boris Tadic. Per la seva banda, Damir Bukvarevic, un jove bosnià de Kalesija, mostra la seva sorpresa davant el gest de Nikolic "pels seus antecedents i la participació activa durant la guerra". El pare de Damir va ser el primer soldat de l'Armija, l'exèrcit bosnià, a caure mort a mans de les tropes serbobosnianes a la població de Kalesija.
Tomislav Nikolic va militar al Partit Radical Serbi, una formació ultranacionalista que va alimentar el discurs de neteja ètnica durant les guerres als Balcans. El 2003 va assolir la presidència del partit després que el seu líder, Vojislav Seselj, s'entregués al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.
Sèrbia s'acosta a la UE
"El president serbi és conscient que l'obertura a Europa i la reconciliació amb els països veïns és l'única manera de sobreviure", assegura la politòloga Sonja Mitrovic. Segons el seu punt de vista, el "gir ideològic de Nikolic arriba quan la salut de l'economia sèrbia està més debilitada i el país necessita acostar-se a la Unió Europea".
L'actual president de Sèrbia va arribar al poder per sorpresa el maig del 2012 després de vèncer Boris Tadic, l'abanderat de la integració de Sèrbia a la UE, en la segona volta de les eleccions. Les disculpes pels crims de guerra i l'entrega dels autors ideològics i materials de les massacres a la justícia sempre han estat exigències de Brussel·les per començar la negociació de l'adhesió.
L'altra exigència de la UE és que Sèrbia reconegui oficialment Kosovo, una fita complicada, però més a prop després de la normalització de les relacions entre Pristina i Belgrad la setmana passada. Ahir el vice primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, va manifestar després de reunir-se amb els representants dels serbis de Kosovo que el govern està preparat "per convocar un referèndum sobre l'acord assolit a Brussel·les", però va remarcar que "la celebració del plebiscit depèn del vistiplau de la població serbokosovar". Belgrad també va manifestar la seva decepció amb el patriarcat de l'Església ortodoxa sèrbia per haver-se mostrat contrari a l'acord.
