Ofensiva rebel per trencar el setge dels barris de l’est d’Alep
Grups laics i islamistes lluiten per obrir una via d’abastiment
Barcelona“La gent està emocionada i encara que ens bombardegin més no ho deixaran d’estar: ja no tenim res a perdre; serà una batalla a mort”. Són les paraules d’Abudkhafi Alhamdo, un mestre d’anglès de l’est d’Alep sotmès des de fa mesos a un estricte setge de les tropes que defensen el règim de Baixar al-Assad. Unes 275.000 persones segons les estimacions més fiables continuen a la zona malvivint en una situació desesperada. Una amalgama de grups opositors van començar ahir una operació per intentar trencar el setge. Segons l’Observatori Sirià de Drets Humans, una ONG amb seu a Londres que treballa amb una àmplia xarxa de col·laboradors sobre el terreny, les forces que avançaven des de l’exterior de la ciutat sobre la zona oest, sota control del règim, van deixar 15 morts i un centenar de ferits. També van detonar dos cotxes bomba contra posicions del règim al sud-oest de la ciutat, un d’ells conduït per un ciutadà francès, segons va assegurar el portaveu de del Front per l’Alliberament del Llevant (antic Front al-Nusra, que fa uns mesos va trencar al seva filiació a Al-Qaida).
Als barris opositors els civils van sortir a celebrar l’ofensiva rebel en manifestacions espontànies. Com ja havia passat a l’estiu, els civils de l’est, entre ells moltes criatures, van cremar neumàtics als carrers amb l’esperança de crear cortines de fum i dificultar els bombardejos.
Alep, que havia sigut la principal ciutat i la capital econòmica de Síria, és el centre de la batalla en la guerra que aviat entrarà al setè any. El 2012 l’oposició va aconseguir foragitar les forces del règim de l’est, que inclou la ciutat vella. L’exèrcit lleial a Al-Assad, amb suport aeri rus i de l’Iran i de les milícies xiïtes libaneses, iraquianes i afganeses, han accentuat el setge des de l’estiu.
En l’ofensiva d’ahir els rebels van llançar diversos obusos sobre els barris controlats pel règim i van atacar també la base aèria de la ciutat. En tancar l’edició avançaven pel sud-oest, on està situada la ruta d’abastiment que el règim va aconseguir tallar al juliol i que els rebels només van poder reobrir durant uns dies un mes més tard. Des que va tornar a quedar segellada no entren aliments ni subministraments mèdics a la zona opositora, que està sotmesa a intensos bombardejos.
Amalgama de grups
En l’ofensiva opositora hi han participat grups d’ideologies enfrontades, des de brigades laiques vinculades al que queda de l’opositor Exèrcit Sirià Lliure fins a grups de signe islamista, molt més ben armats perquè compten entre els seus patrocinadors amb l’Aràbia Saudita, Qatar o Turquia, com l’antic Front al-Nusra o els jihadistes d’Ahrar al-Sham.
Els grups van publicar declaracions d’unitat i cada cop és més evident que l’exigència dels Estats Units perquè els grups no-islamistes es desvinculin dels que ho són és impossible de dur a la pràctica sobre el terreny. Comandants rebels recordaven ahir que mentre estiguin sota el foc no poden renunciar a cap aliat. Unes 500 persones han mort i més de 2.000 han quedat ferides a l’est de la ciutat en les últimes setmanes de bombardejos.
L’alt comandament rus va demanar ahir permís al Kremlin per reprendre els bombardejos sobre Alep, després d’una pausa de deu dies que s’havia venut al món com una treva humanitària però que ni tan sols ha permès una operació d’evacuació de ferits, perquè l’ONU va alertar que no es complia cap requisit de seguretat. El fet que els corredors humanitaris anunciats per Rússia continuessin només a zones sota control del règim ha fet que gairebé ningú gosés sortir de la zona assetjada.
Rússia diu ara que tots els grups opositors de l’est d’Alep són “objectius legítims”. El ministre d’Exteriors sirià, Walid al-Muallem, ahir era de visita a Moscou, amb els seus homòlegs rus i iranià, que es van comprometre a augmentar el suport al règim d’Al-Assad.
El d’ahir és el segon intent dels rebels de trencar el setge d’Alep, després d’una ofensiva l’agost, que els va permetre obrir un corredor durant uns dies, que tampoc va permetre abastir els barris rebels.
