DRAMA HUMANITARI
Internacional 14/02/2016

“Els refugiats amb prou feines tenen diners per al bitllet de tren”

Dinamarca no confisca res els primers dies de la llei de les joies

Oriol Nierga
3 min
“Els refugiats amb prou feines tenen diners per al bitllet de tren”

Padborg (Dinamarca)Situada a pocs quilòmetres de la frontera amb Alemanya, la ciutat danesa de Padborg és una de les principals entrades de persones i mercaderies de Dinamarca. La tranquil·litat dels seus carrers es veu interrompuda cada dues hores. A l’estació de tren de la població, la primera en territori danès, s’hi desplega un operatiu d’una dotzena de policies cada vegada que arriba un tren procedent d’Alemanya. Els agents escorcollen els combois i demanen la documentació a tots els passatgers, sense fer distincions. A l’Europa de Schengen sorprèn que un ciutadà alemany hagi de tornar al seu país a buscar el document identificatiu que s’ha deixat per poder accedir al país veí.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els agents de policia busquen persones que es dirigeixin a Suècia de manera irregular per exercir el dret d’asil. Dels 20.000 refugiats que van trepitjar Dinamarca el setembre passat, només un 10% ho feien per quedar-se en aquest país. La majoria prefereixen Suècia, tradicionalment més receptiva i on molts tenen familiars. Tot i això, des que Estocolm va tancar les fronteres als refugiats el mes passat, resulta impossible accedir a territori suec sense la documentació pertinent. Per aquest motiu, la policia danesa insta els refugiats que intercepta a la frontera dirigint-se a Suècia a tornar a Alemanya o bé a demanar asil a Dinamarca, tal com els permet el dret internacional.

El Parlament danès va aprovar el mes passat una polèmica llei que permet a la policia confiscar diners i béns amb un valor superior a 1.340 euros als refugiats que volen demanar asil al país, perquè -justifiquen- així contribueixin a sufragar el cost dels serveis que rebran. Segons informen fonts del ministeri d’Integració, Immigració i Refugiats, els agents no han pogut confiscar res a cap de les 183 persones que han arribat al país durant la primera setmana d’aplicació de la llei, ja que les seves pertinences no arribaven al valor mínim establert.

Un dels agents de policia encarregats de coordinar l’operatiu fronterer reconeix a l’ARA que s’escorcollen els trens i els béns dels refugiats de forma escrupolosa. Tot i això, assegura que més enllà de la confiscació de béns, l’objectiu del registre és “conèixer la identitat de la persona amb qui s’està parlant”. Alguns dels refugiats que arriben al país “amaguen els documents d’identitat per què no puguin ser registrats com a demandants d’asil a Dinamarca” i afegeix que, fins i tot, alguns s’han arribat a “esborrar les empremtes dactilars amb paper de vidre”.

La majoria dels refugiats que es dirigeixen als països escandinaus passen per l’estació de tren de Flensburg, una ciutat alemanya a pocs quilòmetres de Dinamarca. Al mateix edifici, l’associació Refugees Welcome ha habilitat diverses sales per informar i atendre els demandants d’asil que es dirigeixen als països nòrdics. Ronja Kötter, membre de l’entitat, confirma a l’ARA que la majoria de refugiats no tenen pertinences. “Amb prou feines tenen diners per al bitllet de tren”, diu.

Més menors sols

Especialment preocupant és la situació que viuen centenars de refugiats menors d’edat que viatgen sense la companyia ni tutela de cap adult en direcció als països nòrdics. El 2015, Dinamarca en va rebre 2.068, més del doble que el 2014. Tot i que la majoria tenen entre 15 i 17 anys, l’associació Refugees Welcome assegura que ha atès joves de 12 anys que viatgen sols des dels seus països d’origen.

Des que Suècia ha tancat les fronteres i Dinamarca ha intensificat els controls, hi ha un nombre indeterminat de menors que es troben sols a Alemanya sense poder arribar a Suècia, on tenen parents, cosa que els deixa en uns llimbs legals fins que no se’ls concedeixi el reagrupament familiar.

stats