Publicitat
Publicitat

La màxima instància judicial germànica es pronuncia avui sobre la legalitat dels rescats

Els rescats, pendents del Constitucional alemany

Els països europeus rescatats o en vies de rescat miraran avui cap a Alemanya. El Constitucional d'aquest país dictaminarà si les ajudes a Grècia o les que vinguin s'ajusten a la legalitat alemanya.

Serà una sentència judicial històrica, possiblement la més important dictada durant tota la crisi de l'eurozona. No només Alemanya i Europa fixaran aquest matí la mirada cap a Karlsruhe, la seu del Tribunal Constitucional (TC) alemany, sinó també els actors financers i els líders polítics de tot el món.

No en va es tracta de l'última paraula jurídica que es pot donar a Berlín. O els jutges aturen una nova participació alemanya en els mecanismes de rescat per als estats de la zona euro, com volen la majoria d'alemanys i els 37.000 demandants que han elevat recurs al tribunal, amb la qual cosa es produiria un revés monumental de conseqüències incalculables per a tota la unió monetària, o es dóna llum verda al poderós sistema de garanties de rescat, fet que, tanmateix, significaria el principi de la fi de la sobirania pressupostària dels estats de la UE.

El govern de la cancellera Merkel s'ha mostrat optimista sobre la decisió del TC i està "convençut que el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede) és conforme a la Constitució", va dir el portaveu de l'executiu germànic, Steffen Seibert.

Merkel també ha deixat clar sempre que el Mede és de vital importància per estabilitzar l'eurozona. Si el Constitucional tomba el Mede, que ja ha estat aprovat per la cambra baixa (Bundestag), la cancellera haurà d'afrontar dures crítiques i explicar als europeus quin és el pla B, si en té, per solucionar la crisi.

Amenaça de bogeria als mercats

L'eventual prohibició constitucional de la posada en marxa del Mede, prevista per a l'octubre, no faria desaparèixer la moneda comuna, però sí que desfermaria la bogeria en els mercats i "això li sortiria a Alemanya encara més car del que li costaria rescatar l'euro", va apuntar ahir l'analista econòmic i president del banc DIBA, Carsten Brzeski. Desaprovar el Mede seria un entrebanc seriós també per a països com Espanya i Itàlia, que han celebrat el nou programa de compra massiva de deute estatal planejat pel Banc Central Europeu (BCE). L'ens emissor només comprarà bons sobirans si els estats ho demanen abans formalment davant el Mede.

Precisament contra el nou programa del BCE va elevar al Constitucional alemany una demanda a corre-cuita el diputat de la Unió Socialcristiana (CSU), Peter Gauweiler. El parlamentari d'aquest partit bavarès, aliat amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, va voler torpedinar a última hora la decisió del TC, que la va rebutjar ahir i va mantenir la data del pronunciament sobre la salvació de l'euro. Els experts esperen que el tribunal doni llum verda al Mede i al pacte fiscal, però sota estrictes condicions encaminades a limitar la responsabilitat alemanya en els rescats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT