Publicitat
Publicitat

CRISI I FISCALITAT

Grans fortunes i corporacions rebutgen el nou impost d'Hollande sobre les rendes de més d'un milió

Els rics amenacen de deixar França

La trucada rebuda al bufet d'advocats parisenc de Vicent Grandil començava com moltes de les que li arriben últimament. A l'altra banda de la línia hi havia un executiu ben remunerat d'una de les em preses més rendibles de França, molt nerviós. El president François Hollande ha amenaçat d'imposar un impost extraordinari del 75% sobre la part dels ingressos que superi el milió d'euros anual. "M'he de preparar per sortir del país?", preguntava l'executiu a l'advocat.

El seu consell: esperar i veure què passa. Per ara, si més no. "Estem rebent moltes trucades de persones amb elevats ingressos que es pregunten si han de sortir de França", deia Grandil, soci d'Altexis, una firma especialitzada en assessorament fiscal per a les corporacions i els rics. "Fins i tot joves dinàmics que guanyen 200.000 euros es pregunten si té sentint continuar en un país on guanyar diners no està ben vist".

Un calfred va recórrer la classe empresarial francesa quan Hollande, el primer president socialista de França des de François Mitterrand, els anys 80, els va pressionar amb una declaració de patriotisme que instava a "pagar l'impost extraordinari per tornar a posar el país en peu". La proposta del nou impost, que el Parlament té previst adoptar al setembre, busca clarament enfortir les finances franceses mentre s'intensifica la crisi del deute a Europa.

No obstant, atès que hi ha relativament poques persones a França amb aquest nivell d'ingressos -s'estima que entre 7.000 i 30.000, en un país de 65 milions d'habitants - el nou impost només aportarà una petita part dels 33.000 milions d'euros d'ingressos addicionals que el govern busca per equilibrar el pressupost.

El ministeri d'Economia no dóna dades sobre quant espera recaptar amb la nova taxa. Encara que la quantitat sigui baixa, alguns analistes assenyalen que un impost que colpegi els rics donaria la cobertura política per a les doloroses retallades que possiblement Hollande haurà de fer l'any vinent en els programes socials i de benestar, que seran molt impopulars entre les seves bases. L'impost podria tenir un enorme valor simbòlic, com un cop d' égalité d'un president que ha proclamat que no li agraden els rics.

Moltes companyies preparen plans de contingència per traslladar els executius més ben remunerats fora de França, segons revelen consultors, advocats, comptables i agents immobiliaris, que no poden donar les identitats dels seus clients. Diuen que alguns executius i rics ja han fet les maletes amb destinacions com la Gran Bretanya, Bèlgica, Suïssa i els Estats Units.

També es parla d'empreses -tant grans multinacionals com start-ups - que estan endarrerint els seus plans d'inversió, els trasllats de personal o la contractació a França.

Realitat o amenaça

Fins a quin punt els rics acabaran abandonant el país i les empreses canviaran de plans, encara s'ha de veure. Algunes crítiques poden ser només una posada en escena amb l'objectiu de dissuadir el govern. Però, quan Mitterrand va apujar els impostos, alguns rics van marxar. I, més recentment, l'exmodel de Victoria's Secret Laetetia Casta, el restaurador Alain Ducasse i el cantant Johnny Hallyday van provocar un gran escàndol quan es van mudar a l'altra banda de la frontera per escapolir-se de la llarga mà del Tresor francès.

No hi ha cap dubte que Hollande està sota la pressió. S'ha compromès a reduir el dèficit pressupostari de França, actualment és del 4,5% del PIB, fins al 3% l'any vinent, per complir amb les normes de la zona euro.

La qüestió és com arribar a aquest objectiu i això és un problema polític. Hollande va ser elegit al maig en una onada de ressentiment contra les riches -els executius d'empreses, banquers, esportistes i famosos amb uns salaris vistos com a escandalosos, en un país on la creixent bretxa entre rics i pobres toca un nervi cultural que té arrels anteriors a Robespierre.

La meitat de les llars del país guanyen menys de 19.000 euros a l'any, i només un 10 per cent de les llars guanyen més de 60.000 euros anuals, d'acord amb l'agència francesa d'estadístiques, Insee.

Ara mateix no hi ha plans per canviar el nivell d'impostos per a la majoria, que és d'un 14 per cent per als més pobres i d'un 30 per cent per al següent tram. Per a les rendes superiors a 70.830 euros a l'any la taxa d'impostos s'elevarà al 44%.

Més continguts de