Publicitat
Publicitat

PRESSIÓ CONTRA EL PROGRAMA NUCLEAR

La moneda local es devalua a la meitat i la inflació es dispara

Les sancions internacionals ofeguen l'economia iraniana

Assetjat per la mala gestió econòmica del govern i les sancions internacionals pel seu programa nuclear, l'Iran està atrapat en una espiral inflacionària. Pregunteu-ho, si no, a l'Alí, un venedor de fruites a la capital, que té el negoci aturat des de fa mesos. A la gent li encanta contemplar les seves esplèndides safates de raïm, figues i gingebre, però molt pocs s'aturen a comprar. "Qui es pot permetre a l'Iran el luxe de comprar-se una pinya que costa 12 euros?-es preguntava-. Ningú".

Però l'Alí no es queixa, perquè està fent l'agost amb el seu altre negoci: l'especulació monetària. "Almenys els dòlars que vaig comprar em donen un benefici", deia. L'entrada en vigor ahir de les noves sancions internacionals destinades a reduir les exportacions de petroli de l'Iran, la seva principal font d'ingressos, amenaça d'ofegar encara més l'economia. Amb una moneda local, el rial, que s'ha devaluat un 50% l'últim any, els preus s'han disparat oficialment en un any un 25% però en realitat han pujat encara molt més, apunten els economistes.

Cada cop més, l'economia iraniana es basa en l'especulació. En aquesta loteria, els guanyadors busquen les oportunitats de fer diners ràpid apostant divises, mentre que els perdedors veuen com els seus estalvis s'evaporen en qüestió d'hores.

A primera vista, Teheran, el motor polític i econòmic de l'Iran, és la pròspera metròpoli que ha estat des de fa anys, la ciutat del Pròxim Orient on Porsche va vendre més cotxes el 2011. Parcs immaculats, supermercats i botigues plens de productes d'importació, i carrers on els sensesostre són una raresa.

Però la reducció de les exportacions de petroli per les sancions, la caiguda de les reserves de divises i les erràtiques polítiques econòmiques del president Mahmud Ahmadinejad s'han combinat per crear una atmosfera en què ciutadans, bancs, empreses i institucions funcionen pel seu compte."La venda de Porsches és un indicador que hi ha gent que es beneficia de la crisi", explica Hossein Raghfar, economista de la Universitat d'Alzahra. "Tothom està especulant".

Alguns, com l'Alí, el venedor de fruites -que no va voler donar el seu nom complet-, canvien els seus rials per dòlars tan ràpid com poden. Els inversors més sofisticats inverteixen en terra, apartaments, art, cotxes i altres béns que pugen de valor mentre el rial s'enfonsa.

Per als perdedors, però, cada dia hi ha males notícies. La inflació converteix les visites de les mestresses de casa al supermercat en una activitat angoixant, amb el preu del pa, per exemple, que s'ha multiplicat per 16 des de la retirada dels subsidis estatals el 2010.

"La meva vida és com nedar contra una cascada", diu Dariuix Namazi, de 50 anys, propietària d'una llibreria. Després d'haver estalviat durant anys per comprar-se un petit apartament, ha perdut la meitat dels seus estalvis amb la inflació, i el problema no s'atura.

Despesa desmesurada

Els economistes tenen clar que les sancions occidentals han malmès l'economia, sobretot en negar l'accés de l'Iran a les reserves de divises internacionals que s'havien utilitzat fins ara per apuntalar el rial. No obstant, bona part del mal també ha estat autoinfligit, perquè el govern d'Ahmadinejad va entrar en una espiral de despesa desbocada quan la venda de petroli va assolir nivells rècord el 2005.

Amb el govern comprant tants béns a l'estranger, molts productors nacionals es van veure obligats a acomiadar els treballadors i a tancar les fàbriques. Això ha fet el país encara més vulnerable a les sancions internacionals. Les empreses que haurien ajudat a produir béns per reemplaçar els bloquejats fa temps que han fet fallida.

Més continguts de