Publicitat
Publicitat

CONSEQÜÈNCIES DE LA FALLIDA

Les mesures d'austeritat, la paràlisi política i la crisi econòmica posen al límit els hospitals públics

La sanitat grega, a punt del col·lapse

És l'única infermera en una sala de 40 pacients i va de bòlit. L'Irin treballa al servei de cardiologia d'Evangelismos, un dels principals hospitals públics d'Atenes, i ahir el que menys la preocupava eren les negociacions per formar govern. "Ens falten guants, sabó, cotó..." El sistema sanitari grec està a un pas del col·lapse.

Els hospitals públics estan limitant les operacions no urgents i han començat a tancar serveis per les retallades dels plans d'austeritat i la paràlisi política en què ha viscut Grècia els últims mesos. Als passadissos del Gennimatas, un altre centre de referència de la capital, s'hi acumulaven ahir centenars de pacients, alguns en lliteres i cadires de rodes.

Els professionals han vist caure en picat els seus sous. Els metges guanyen al voltant de 2.000 euros, però des del gener no cobren les guàrdies ni les hores extres. "Fa 12 anys que treballo, abans guanyava 1.500 euros i ara 800", explica Agustinus Mouzakitis, un infermer de 38 anys i pare de dos fills. "I Merkel encara ens demana més austeritat!" La seva companya Aggelis Viktoria, treballadora de la companyia pública de trens que l'administració va traslladar a l'hospital, demana enviar un missatge: "No accepteu el que ens han fet aquí; els meus fills, llicenciats universitaris, no tenen feina ni cap perspectiva de trobar-ne i només els queda emigrar".

El tancament de molts ambulatoris pressiona encara més els hospitals, sobretot fora de la capital. Una tècnica de laboratori de l'Hospital Agios Andreas de Patras (Pireu), que s'estima més no dir el seu nom, explica que el centre està saturat. Diversos llits d'intensius no funcionen per falta de manteniment o de personal, falten especialistes i no es poden fer algunes proves radiològiques perquè s'ha acabat el líquid de contrast.

El caos impera

A l'Agia Sofia, el principal hospital pediàtric del país, les coses no van millor. Fa temps que van tancar els quiròfans de cardiologia i falten alguns medicaments específics. "És molt erràtic: ara no hi ha sabó i un altre dia falten bisturís, no tinc paper per a les lliteres i he de fer servir llençols", explica Roser Pons, una neuròloga infantil de Granollers que fa nou anys que treballa a Grècia. "El problema més greu és el caos. Els nens amb paràlisi cerebral han de fer fisioteràpia, però contínuament els retallen les cobertures de la Seguretat Social i canvien els tràmits: la gent no sap què ha de fer ni si cobrarà -explica-. Hi ha un problema greu d'organització i als grecs els costa molt assumir els canvis", afegeix la neuròloga catalana.

Des de l'any passat els grecs han de pagar una entrada de 5 euros només per creuar la porta de l'hospital. A més, continua la pràctica fakelaki , el sobre , que alguns metges reben a canvi d'un tractament millor. "M'he trobat que, en algun cas, quan ho rebutjo, els pacients s'enfaden, i l'única manera de convèncer-los és dir que si hi insisteixen no els vull tornar a veure", confessa Pons.

Però tot i aquests costums, cada vegada més marginals, el sistema sanitari grec es considerava abans de la crisi "relativament eficient", segons l'informe del 2009 de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Proveïdors impagats

El ministeri de Salut assegura que les informacions sobre la falta de materials i medecines són exagerades i s'ha compromès a pagar als proveïdors sanitaris 600 milions d'euros que han de sortir del seu pressupost i del ministeri d'Economia. Les mateixes fonts reconeixen, però, que això només cobreix el deute fins al març i diuen que el nou govern ha d'actuar de pressa per evitar un col·lapse del sistema, davant la pressió de les farmacèutiques.

Un cop reben l'alta, els pacients es troben que les medecines més cares són inaccessibles, perquè les farmàcies no les poden servir si l'estat no els paga el deute acumulat de 762 milions d'euros. "Nosaltres no podem esperar: estan jugant amb les nostres vides", denuncia Persefoni Mitta, portaveu de l'Associació de Malalts de Càncer.

El Fons Monetari Internacional reclama encara una rebaixa de quatre punts en la despesa pública en sanitat, que ara se situa en el 10% del PIB. La retallada equivaldria a uns 2.000 milions d'euros.

La crisi està deixant fora del sistema sanitari una part important de la població: els immigrants i els aturats. Els primers només reben atenció sanitària d'urgència i els que han perdut la feina senzillament no poden pagar la part del tractament mèdic (entre el 10% i el 25%) que no cobreix la Seguretat Social.

Això ha obligat ONGs com Metges del Món, que té una clínica al centre d'Atenes, a organitzar dispositius d'emergència. Metges voluntaris de l'organització d'arreu del món, acostumats a treballar en països com Ruanda, ara es desplacen a Atenes en períodes de tres mesos per ocupar-se del seguiment de malalts crònics, fer cures menors i oferir atenció psicològica. La clínica atén de mitjana 14.000 pacients, entre els quals hi ha immigrants de l'Iraq, l'Afganistan, Bangla Desh, l'Iran, Bulgària, Polònia, Ucraïna i Albània. "I cada dia més grecs sense feina!", alerta la recepcionista.

Més continguts de