Les tensions racials sacsegen la campanya pel relleu d’Obama

WashingtonEls plors i l’emotiu missatge d’una nena afroamericana de nou anys de Charlotte, Carolina del Nord, van commoure, a principi d’aquesta setmana, els Estats Units. Malgrat que Zianna Oliphant ha viscut gairebé tota la seva vida amb un president negre a la Casa Blanca, se sent maltractada per una part de la societat del seu país. “Sento que se’ns tracta de manera diferent [...]. Som persones de raça negra, i no hauríem que sentir-nos així -va assegurar, sanglotant, Oliphant en un consell ciutadà de la seva ciutat-. No hauríem de protestar perquè vostès ens estan tractant malament”.

Aquestes paraules, que es van fer virals a la xarxa, van arribar hores abans del debat presidencial entre la demòcrata Hillary Clinton i el republicà Donald Trump, i pocs dies després de noves protestes violentes, aquest cop a Charlotte, per les morts de tres ciutadans negres a mans de la policia en diverses ciutats del país. Les tensions racials dels últims anys són un dels temes principals de la campanya per la Casa Blanca i marquen les diferències entre els dos candidats presidencials. Clinton i Trump han presentat solucions diferents a la crisi racial que viuen els Estats Units.

Discriminació racial

L’elecció del primer president negre no va significar la creació d’una societat nord-americana postracial. La desconfiança entre les comunitats negres i la policia es manté, i el país és incapaç de superar el seu passat esclavista i segregacionista.

Barack Obama deixarà el poder al gener sense haver aconseguit reduir les desigualtats racials. El seu successor o successora serà l’encarregat de millorar les relacions entre els blancs i les minories. No serà una fita fàcil.

En el primer debat presidencial, Clinton va pintar el seu rival com un home racista amb una llarga història de conducta discriminatòria i incendiària cap a la gent de color. “Donald Trump va començar la seva carrera el 1973 amb una demanda del departament de Justícia per discriminació racial perquè no volia llogar pisos a afroamericans”, va recordar l’ex secretària d’Estat dels EUA, que té una gran majoria de suport dels votants afroamericans i llatins.

Clinton, que creu que Trump ha creat divisió entre els nord-americans amb unes propostes electorals antiimmigrants i xenòfobes, s’ha presentat com l’única candidata capaç d’unir el país. D’altra banda, la candidata demòcrata ha denunciat una vegada i una altra el “racisme sistèmic” que hi ha a la societat nord-americana i ha advocat per reformar el sistema judicial, crear més oportunitats per als joves negres i restablir la confiança entre la policia i les comunitats que han de protegir.

Trump, en canvi, afirma que el que cal és més “llei i ordre”, ja que considera que la gran amenaça per als ciutadans afroamericans és el crim descontrolat en els seus barris. Per això proposa recuperar la polèmica política policial anomenada “aturar i escorcollar”. En el debat, va intentar buscar el vot negre i va acusar Clinton i els demòcrates d’abandonar els afroamericans i de recórrer a ells només en les cites electorals.

Canvis socials i demogràfics

Aquest any els dos candidats presidencials són blancs, però el debat racial acapara la campanya electoral més que quan Barack Obama va esdevenir el primer afroamericà aspirant a la Casa Blanca. Això és deu, en part, a les protestes racials que s’han anat repetint des dels aldarulls per la mort d’un jove negre a Ferguson, Missouri, l’estiu del 2014.

No obstant això, els experts polítics creuen també que l’actual debat racial és fruit dels canvis demogràfics i culturals que han experimentat els EUA els últims anys. Les minories, segons una projecció del govern, podrien ser majoria el 2044. Aquesta tendència també explica l’auge de Donald Trump, que té un gran suport entre els votants homes blancs i sense estudis. Per a ells, la “manera de viure americana” està amenaçada.

‘USA Today’ dóna suport a Clinton

El diari USA Today ha trencat la tradició que havia mantingut durant 34 anys de romandre neutral en les eleccions presidencials i ha donat suport a la candidata demòcrata Hillary Clinton. No ha sigut l’únic. El diari Arizona Republic ha fet el mateix després de donar suport sempre a candidats presidencials republicans des de la seva fundació el 1890.

Altres diaris conservadors del país com el diari d’Ohio, el Cincinnati Enquirer o el Dallas Morning News, han recomanat votar la demòcrata el 8 de novembre. “Donald Trump és un perill per al nostre país”, diu l’ Enquire.