Publicitat
Publicitat

La tradició afganesa de vestir les nenes com nens

Les famílies que només tenen filles canvien a vegades la identitat d’una d’elles

L’exdiputada afganesa Azita Rafaat va tallar molt curts els cabells a la seva filla petita, de 4 anys, la va vestir de nen i li va canviar el nom. Es deia Mahnush, però a partir d’aquell dia va passar a dir-se Mehram, un nom masculí. “El meu marit volia tenir un fill mascle i d’aquesta manera ja el va tenir”, resumeix.

A l’Afganistan és tradició que les famílies que no tenen fills mascles vesteixin una de les filles com un nen. “Creuen que així Déu es compadirà d’elles i la pròxima criatura que tindran serà un nen”, explica per telèfon des de Kabul Soraya Sobrang, que és responsable dels temes sobre dones a la Comissió Independent de Drets Humans a l’Afganistan (AIHRC, en la sigla en anglès). “Altres famílies ho fan perquè la nena ha de treballar al carrer i estan més segures si vesteixen com un nen”, afegeix. Aquesta pràctica es coneix a l’Afganistan com a batxa poix, que en persa significa “vestit com un nen”.

Les raons

L’Azita, però, no volia tenir més criatures, ni cap de les seves filles havia de treballar al carrer. Ho va fer simplement perquè el seu marit callés, perquè insistia que s’havia de tornar a quedar embarassada per tenir el desitjat fill mascle, malgrat que ja havia sigut mare de quatre filles. “¿Quina garantia tenia que el pròxim nadó fos un nen? Era absurd!”, recorda l’exdiputada afganesa, que aleshores, el 2009, era membre del Parlament a Kabul. “M’hauria obligat a abandonar la meva carrera política i, encara més greu, m’hauria quedat sense sou”, declara.

L’Azita va ser obligada a casar-se contra la seva voluntat quan tenia 22 anys. “El meu pare ho va decidir. Era l’època dels talibans, la seguretat a l’Afganistan no era bona i va creure que era millor per a mi estar casada que continuar soltera”, relata. Així la va esposar amb el seu cosí germà Ezatullah, que ja tenia una primera dona i una filla. Però aquella primera dona no es tornava a quedar embarassada, i l’Azita era l’única esperança per engendrar l’anhelat fill mascle a la família. Però va donar a llum ni més ni menys que quatre filles.

“Em vaig adonar que l’única manera de tenir la paella pel mànec a casa era que jo guanyés un bon sou i mantingués tota la família”, diu l’Azita. “Potser vaig sacrificar la meva filla petita durant alguns anys vestint-la com un nen, però almenys m’he assegurat que a les meves quatre filles no els hagi passat com a mi: ningú els ha obligat a casar-se a la força”.

Canvi d’identitat

L’exparlamentària i les seves filles es van exiliar a Suècia a començaments del 2015. La petita va arribar-hi amb els cabells curts i vestida de nen, i va continuar així durant les primeres setmanes. Després va dir a la seva mare: “Aquí, a Suècia, els nens i les nenes tenen els mateixos drets. ¿Puc vestir-me jo també com una nena?” Des de llavors Mehram va recuperar el nom femení i va tornar a dir-se Mahnush.

La Mahnush, que actualment té 12 anys, explica ara que no va entendre bé què volia dir la seva mare quan li va comunicar de petita que a partir d’aleshores es convertiria en un nen. “Recordo que em va portar a una perruqueria i em van tallar els cabells. La meva mare em va dir: «Que guapo, ara ets un nen!» Gairebé em vaig posar a plorar, però després em vaig distreure amb una altra cosa”, rememora. A partir d’aleshores el seu pare va començar a comprar-li cotxes elèctrics, pilotes, helicòpters de joguina i fins i tot una bicicleta, i també la portava amb ell a totes bandes. “També m’enviaven a fer encàrrecs, mentre les meves germanes s’havien de quedar tancades a casa”, afegeix la Mahnush, que admet que realment tenia molts avantatges ser nen a l’Afganistan.

Aparences

La Mahnush manté el contacte amb el pare, que continua a l’Afganistan. “Quan parlem per Skype, em diu que em talli els cabells i que no em posi vestits, perquè jo continuo sent el seu fill”, declara la nena. L’Azita reconeix que la seva filla petita té ara certs “comportaments masculins”. “S’ofereix a portar les coses més pesants malgrat que és la més petita, o vol ser responsable de la resta de les germanes”, posa d’exemples. Sobre el seu marit, l’exdiputada diu: “La societat afganesa és una societat d’aparences. Ell va quedar satisfet fent creure a la gent que teníem un fill, malgrat que no n’hem tingut cap”.

Més continguts de