Els nens tornen als carrers de Síria
Les parts del conflicte mantenen l’alto el foc en el primer dia de treva, amb només petits atacs
BeirutPrimer dia de la treva a Síria passat amb nota, malgrat les poques expectatives que tenia la diplomàcia tant russa com nord-americana. La reducció de la violència es va fer evident ahir molt significativament al nord i l’est del país, tot i que es va registrar almenys un atac aeri i l’esclat d’un cotxe bomba que va deixar dues persones mortes. Des de Moscou, que va aprofitar fins a l’entrada en vigor de l’alto el foc a les 00.00 hores de dissabte per continuar l’ofensiva militar, es va insistir que s’havien suspès els bombardejos iniciats fa cinc mesos en suport del president, Baixar al-Assad. En moltes regions els ciutadans van poder tenir, finalment i per primer cop en els cinc anys de guerra, unes hores de calma relativa.
“Hi ha alleujament”, assegurava Hassan Taqieddine, un activista contrari al govern d’Al-Assad de Duma, un dels barris assetjats de la capital, Damasc. Però malgrat que les armes callaven, la ciutadania es va estimar més quedar-se a casa, continuava Taqieddine.
“Cada cop que sentim el so d’un generador pensem que és un avió i el cor se’ns encongeix”, afirma per il·lustrar el sentiment generalitzat després de tants i tants mesos d’horror. De fet, aquesta calma relativa havia anat precedida per dies d’especial activitat, amb dotzenes d’ofensives aèries de la flota governamental.
Jugar al carrer
Malgrat la desconfiança generalitzada i les poques hores que havien passat sense cap ofensiva bèl·lica, Ahmad Muyahed, veí de Daraia, al sud-oest de Damasc, ho tenia clar: “Ha sigut el millor dia [per ahir] que hem viscut en cinc anys, no hi ha hagut ni bombardejos ni esclat de bombes, només hi ha hagut algun tret amb armes lleugeres del règim”, va explicar a l’agència Efe.
Aquest veí d’un dels districtes més castigats de la capital es felicitava perquè els nens havien tornat a jugar per primera vegada en molt de temps als carrers de Daraia. “Fins i tot les escoles obriran demà [per avui] tot i la por a nous bombardejos”, deia aquest activista.
No ha sigut fàcil firmar l’alto el foc. Tant els Estats Units com Rússia es jugaven part del seu prestigi diplomàtic i van apostar bona part del seu capital polític a arrencar de les parts en conflicte una declaració de cessament de les hostilitats per permetre l’arribada d’ajuda humanitària. En total, són 97 els grups armats que han acceptat la treva, segons la Comissió Suprema per a les Negociacions.
Reptes i obstacles
La treva és important perquè és el primer cop que s’intenta declarar-ne una després del fracàs de la firmada l’abril del 2012, que no va superar unes poques hores en vigor. L’acord encara ha de fer front a grans obstacles, com la poca claredat sobre qui ha de deixar de disparar i quin seguiment se n’ha de fer. En aquest sentit, Washington i Moscou han posat en marxa els seus propis centres de supervisió.
La treva no inclou el poderós Front al-Nusra, la branca local d’Al-Qaida que lluita contra els grups rebels al règim d’Al-Assad, ni tampoc l’autoanoment Estat Islàmic. A aquestes excepcions cal afegir-hi les de la part de Turquia. Ankara ha avisat que entén que l’alto el foc no els priva d’atacar les milícies sirianes kurdes, a les quals considera directament com a terroristes. De fet, totes les parts han deixat clar que tenen el dret d’autodefensa, així que la feble treva es podria trencar si algun dels bàndols en conflicte se sent amenaçat o és atacat.
Temor entre els rebels
Entre els insurgents que lluiten contra el govern d’Al-Assad hi ha cert temor que tant l’exèrcit sirià com els seus aliats russos segueixin atacant les seves posicions amb el pretext de colpejar Al-Qaida o l’Estat Islàmic. Les precaucions es mantenen, en part, perquè Rússia va publicar un mapa de les zones que preveu que caiguin sota el seu control i que són petites illes en un mar de territori sota hegemonia dels que considera grups terroristes. Però malgrat la feblesa de l’acord i les suspicàcies, ahir tot semblava en ordre i els rebels no van informar de cap episodi de violència remarcable.
Zakaria Malahifji, un representant d’un grup polític rebel sirià que rep el suport dels Estats Units i els seus aliats a la província d’Alep, al nord del país, va assegurar que el govern d’Al-Assad havia reforçat alguns fronts i havia comès petites violacions de l’acord, però en tot cas, va subratllar, no es tracta “de cap gran amenaça”.
La major part dels grups armats de l’oposició també s’havien mantingut amb les armes abaixades. Si aquesta actitud es manté, seria un gran pas endavant en el conflicte. Una de les milícies més grans, l’islamista Ahrar al-Sham, que no manté cap relació amb Al-Nusra, encara ha de posicionar-se sobre el seu paper en la treva. No obstant això, Ahmed al-Aasi, un activista sirià pròxim al grup, va fer una crida per millorar les condicions de l’alto el foc, tot i que va admetre que les poques ofensives registrades quedaven lluny dels centenars d’atacs que es produeixen en un dia ordinari.
