Jaume Matas, segon president que serà tancat en un centre penitenciari i quart amb pena de presó
El primer president autonòmic condemnat a pena de presó va ser Gabriel Urralburu, cap de l'executiu socialista de Navarra entre 1984 i 1991
PalmaL'expresident del Govern balear Jaume Matas és el quart president condemnat a pena de presó i el segon, després de Gabriel Urralburu, que hi ingressarà, després que el Govern li hagi denegat avui l'indult sol·licitat. Matas serà empresonat per complir una pena de 9 mesos per tràfic d'influències.
Matas uneix el seu nom a la llista de presidents condemnats a penes de presó durant exercici del seu mandat, com ja van ser l'expresident de Navarra Gabriel Urralburu; de Cantàbria Juan Hormaechea i d'Aragó José Marco.
El primer president autonòmic condemnat a pena de presó va ser Gabriel Urralburu, president socialista de Navarra entre 1984 i 1991, sentenciat el setembre de 1998 per l'Audiència de Navarra a onze anys de presó, nou d'inhabilitació per a càrrec públic i multa de 780 milions d'pessetes (4.700.000 euros) per dos delictes de suborn continuat i contra la Hisenda Foral.
El 28 de març de 2001, el Tribunal Suprem va estimar parcialment els motius de cassació interposats per Urralburu i li va reduir la condemna d'onze a quatre anys de presó per un delicte continuat de suborn. Va ingressar a la presó el març de 2003, obtenint poc després el tercer grau.
Juan Hormaechea (Unió per al Progrés de Cantàbria), president de Cantàbria entre 1987 i 1995, va ser condemnat el 1994 a 6 anys de presó i 7 anys d'inhabilitació absoluta per un delicte de malversació de cabals públics. Després de diversos recursos, el Tribunal Suprem va confirmar el 2004 la condemna de 3 anys de presó i 13 d'inhabilitació. No va ingressar a la presó en ser indultat.
El socialista José Marco, president d'Aragó entre 1993 i 1995, va ser condemnat el juny de 1995 per l'Audiència Provincial de Saragossa a 13 mesos de presó i 6 anys d'inhabilitació per malversació de cabals i falsedat en document públic en el denominat "cas del butaca ". En 1999 va ser també condemnat, en el cas d'espionatge a polítics, per l'Audiència de Saragossa a 9 mesos de presó i dos anys d'inhabilitació absoluta per malversació sis mesos i un dia de presó per falsedat en documents públics, penes per les quals, segons el nou Codi Penal, no va haver d'ingressar a la presó.
Va eludir la presó després d'un acord amb les acusacions i tornar 87.146,76 euros (uns 14,5 milions de pessetes).
