BarcelonaL'any passat, Bel Olid (Mataró, 1977) va guanyar el Premi Documenta amb 'Una terra solitària', i Alba Dedeu (Granollers, 1984), el Premi Mercè Rodoreda amb 'Gats al parc'. Ara, les dues joves escriptores tornen amb les plomes esmolades per presentar dos reculls de contes que exploren la complexitat de les relacions humanes. Amb 'La mala reputació' (Proa), guardonat amb el Premi Roc Boronat, Olid reflexiona sobre la dificultat de conviure sense ferir-se i de trobar un equilibri ideal. Dedeu, a 'L'estiu no s'acaba mai' (Proa), parla de les aparences socials, de la hipocresia i de la incomunicació entre les persones. "La idea era no donar peixet al lector. Són contes durs i el que volia era explorar la capacitat que tenim les persones de fer-nos mal les unes a les altres, a vegades volent i altres, sense voler, i fins i tot a nosaltres mateixos, i la dificultat de convivència". Així de clar explica Bel Olid la intenció que va posar en 'La mala reputació', un recull de contes profunds i punyents que li han merescut el Premi Roc Boronat.

Fins i tot en alguns contes, com el 'Lalala', que retrata la convivència d'un matrimoni dominat pel masclisme, hi ha volgut abocar un punt de "denúncia, de com acceptem com a normals algunes situacions que no hauríem d'acceptar" i de "reflexió". "Sovint només retrato un moment de la vida d'una persona que podria exemplificar el conjunt del seu patiment".

"Més que els arguments o les situacions concretes, que puntualment sí que les puc extreure de coses que observo, el que m'interessa més són les sensacions. Independentment de la història de cadascú, independentment de l'argument de la nostra vida, sí que compartim alguns dolors, i és això el que m'agrada explorar", diu Bel Olid.

Incomunicació, allunyament, hipocresia

Per la seva banda, l'Alba Dedeu explica que tot i que les temàtiques dels contes de 'L'estiu no s'acaba mai' són diferents a les del primer recull, l'estil és el mateix. Dedeu parla, en uns contes més llargs que Olid, de l'allunyament en les relacions de parella, la incomunicació humana i de la hipocresia en les trobades familiars.

L'escriptora creu que, potser sense ni haver-s'ho plantejat, en aquest segon llibre ha estat més irònica i incisiva. Parla, per exemple, del conte 'Ensaladilla': "La situació és molt còmica, però en el fons hi ha mala bava", assegura, "hi ha mala llet".

Alba Dedeu ha assegurat que, malgrat que escriu el que creu que ha d'escriure, el fet d'haver guanyat un premi amb el seu primer llibre publicat sí que li ha inferit una mena de "pressió". Olid, en canvi, ha afirmat que "no ha sentit cap pressió mentre escrivia", però sí que, un cop ha tingut la feina feta, ha pensat en el lector que durant aquest temps li ha fet arribar algun tipus de 'feedback' amb el primer llibre.