Sukkwan Island explicava la història d'un pare i un fill en una illa deserta d'Alaska. A Desolacions (Empúries/Mondadori), que en l'edició catalana porta per subtítol Caribou Island , una parella de 55 anys prova de construir-se una cabana... també en una illa deserta d'Alaska. Una premissa arriscada, no?

Potser sí. Però per a mi un llibre i l'altre no tenen res a veure. En primer lloc, perquè parteixen de relacions molt diferents: la relació paternofilial de Sukkwan Island provoca situacions molt diferents que el matrimoni de Desolacions . A més, en aquesta novel·la no em centro únicament en una acció continuada, sinó que la fragmento en funció de les quatre parelles protagonistes. Hi ha el Gary i la Irene, de 55 anys, la seva filla Rhoda, que dubta entre casar-se o no amb el Jim, i el seu fill Mark, que viu amb la Karen. Per acabar, hi ha també la Monique i el Carl, que visiten Alaska per primera vegada.

Tots dos llibres són angoixosos i amb molta pressió emocional.

Escrivint Desolacions m'he adonat que la pressió psicològica del Gary sobre la Irene és semblant a la del pare de Sukkwan Island amb el seu fill. En certa manera tots dos llibres tracten sobre com algú que ha perdut els seus somnis i està amargat pot arribar a atreure cap al seu forat negre la gent del seu entorn. Per a mi, escriure és un acte inconscient, i no és fins al cap de molt de temps que m'adono de les connexions dels llibres amb la meva pròpia vida.

El vincle autobiogràfic amb Sukkwan Island era el suïcidi del seu pare. Desolacions es nodreix de la mort violenta dels pares de la seva mare adoptiva, i també de les migranyes que vostè va patir durant anys i que a Desolacions encomana a la Irene.

Vaig patir dos grans atacs de migranya. Cadascun va durar un any. El dolor era ininterromput: em feia tant de mal, el cap, que podia passar dos o tres dies sencers sense dormir ni menjar. Només podia lamentar-me de mi mateix. A la novel·la la Irene tampoc no pot separar el dolor que pateix d'ella mateixa i s'hi afegeix la sensació que els seus trenta anys de matrimoni s'acosten a la fi. Per altra banda, recorda el suïcidi de la seva mare quan tenia 10 anys. La Irene ja no pot construir un relat satisfactori de la seva vida. No n'està contenta ni hi veu una sortida digna: aquest és el gran problema.

ADesolacions la violència és més psicològica que a Sukkwan Island .

Perquè hi vull descriure un moment decisiu de les vides dels personatges. Arriba un moment en què s'adonen que s'han convertit en alguna cosa diferent del que havien somiat ser i miren de posar-hi remei, però ja és massa tard. Després del suïcidi del meu pare vaig passar més de 20 anys esperant que arribés el meu moment decisiu, el punt en què prendria consciència que havia tocat fons i que havia de seguir el mateix camí que ell. En el meu cas va arribar quan tenia 35 anys: ningú no volia publicar-me el primer llibre i vaig convertir-me en capità de vaixell. Però va anar molt malament i em va tocar començar de zero una altra vegada.

Deu anys més tard ha aconseguit que Sukkwan Island es convertís en un petit fenomen a Europa i que la novel·la que ara presenta sigui publicada a 50 països.

Els últims dos anys han estat, amb diferència, els millors de la meva vida. Fins que no vaig aconseguir publicar Legend of a suicide -el llibre de contes on hi havia la nouvelle Sukkwan Island - sentia que encara no havia aconseguit ocupar el meu lloc al món.

És el que li passa a Gary a Desolacions : els seus somnis d'acabar sent un professor de literatura medieval acaben sent paper mullat. Viu tranquil·lament en un petit poble d'Alaska fins que s'adona del seu fracàs.

El problema d'Alaska és que costa viure-hi. El percentatge de suïcidis és altíssim, el més alt dels Estats Units. Molta gent es deprimeix pel fred i la natura: els paisatges d'Alaska encara tenen un punt prehistòric, il·limitat i sublim. Per altra banda, Alaska és ara mateix una zona amb una situació econòmica molt fràgil. Ha passat per diversos booms -el de l'or, el de la fusta, el del petroli i el de la pesca-, però ara mateix viu hores difícils.

Els teus personatges sempre tenen armes.

Tothom té armes, a Alaska. Com més armes circulin, més possibilitats hi ha de fer-les servir.

ADesolacions també hi trobem la visió estrangera, la del turista que arriba a Alaska i s'acosta al país des d'una visió superficial. La Monique vol que tothom li expliqui les seves experiències amb óssos bruns. Vostè n'ha tingut alguna?

És indicatiu que no en tingui cap. La vida real és així: no vius històries significatives. Per això les busco escrivint ficció.