Fa uns tres anys apuntava en un tast que la inseguretat que crea l’ús del gerundi -el fet que corri la brama que sovint és incorrecte sense que molts acabin d’entendre per què ni quan- està provocant que s’infrautilitzi en benefici de formes que, en alguns casos, són menys adequades i fan perdre claredat i concisió a la frase.

La següent regla, molt simple, pot ajudar a no incórrer en aquest defecte estilístic: sempre que un gerundi expressi la manera com es realitza l’acció del verb del qual depèn, sempre que respongui a un com interrogatiu seguit d’aquest verb, serà un gerundi correcte i, moltes vegades, l’estratègia més clara i àgil a què podem recórrer.

Un cas emblemàtic del defecte que deia -m’hi he referit algun cop-és convertir un gerundi+ nom en un mitjançant + nom + de + nom: convertir un “Assumint competències enfortim l’autogovern” en un “Mitjançant l’assumpció de competències enfortim l’autogovern”. “Assumint competències” respon a “Com enfortim l’autogovern?” i és, per tant, correctíssim, però la inseguretat i un punt de pedanteria ens aboquen a l’altra fórmula i fan pesats un munt de textos jurídics, circulars escolars, manuals d’instruccions i programes polítics.

Hi ha, però, un cas més subtil, que ja apunta maneres de plaga. Consisteix a substituir el gerundi per un en + infinitiu. Compareu aquestes frases: (1) “Va cometre un error agafant el tren” i (2) “Va cometre un error en agafar el tren”.

Semblen sinònimes però filant prim ens adonem que, mentre que a(1) l’error només pot ser agafar el tren, a (2) pot ser un error comès en el moment d’agafar el tren.

La plaga ja ataca molt titulars. On abans llegia “Rajoy s’equivoca no deixant votar” llegeixo cada dia més “Rajoy s’equivoca en no deixar votar”. Tant és? Potser sí. Però jo diria que és menys clar i directe, més tou: “no deixar votar” passa a ser una circumstància de l’error, una dada accessòria, i no té, com al primer titular, el focus a sobre.