LITERATURA
Llegim 11/09/2011

Jaume Cabré, escriptor sense fronteres: la visió dels editors

Coincidint amb la publicació de Jo confesso , els editors de Jaume Cabré en alemany, neerlandès, castellà i català valoren la universalitat de les seves novel·les, que fins ara s'han traduït a onze llengües.

Jordi Nopca
3 min
Literatura catalana universal D'esquerra a dreta, Jurgen Dormagen, Nelleke Geel, Jaume Cabré, Josep Lluch i Silvia Sesé, divendres al Parc de la Ciutadella, minuts abans de participar en la taula rodona organitzada per la Setmana del Llibre en Català. A baix, una selecció de portades de diferents edicions internacionals de l'autor de Jo confesso .

Barcelona.La 29a Setmana del Llibre en Català va arrencar divendres a la tarda amb una afluència respectable de visitants, que tafanejaven les casetes de fusta per trobar el títol que buscaven, parlaven amb llibreters i s'estudiaven el programa d'activitats per comprovar que no havien fet tard a la trobada de Jaume Cabré amb quatre dels seus editors.

A les set en punt, l'espai Àgora ja era gairebé ple. A les set i cinc, moment en què els bigotis a la Günter Grass de Cabré van aparèixer, feliços però una mica espantats, ja no hi cabia ni una agulla. Tocava parlar de la recepció insòlita de l'obra de l'autor de Jo confesso . De moment, ja s'han fet deu traduccions de Senyoria i onze de Les veus del Pamano : el més significatiu del cas és que són llibres que han rebut elogis quasi unànimes per part de la crítica i, sobretot, per part dels lectors.

Mig milió de 'veus' a Alemanya

Jürgen Dormagen, en representació de l'editorial Suhrkamp/Insel, va explicar la gran acollida de Les veus del Pamano a Alemanya. "El boca-orella va funcionar de tal manera que, l'any 2008, un any després de publicar-ne la traducció (i sense haver-ne fet una campanya de premsa especial) la venda es va disparar fins al punt que, quatre anys més tard, Les veus del Pamano és un dels llibres més venuts de la nostra editorial: hem superat la xifra dels 500.000 exemplars", va dir.

L'editora holandesa de Cabré, Nelleke Geel, va explicar que una de les primeres novel·les que va contractar quan va començar a treballar a Signatuur va ser de Jaume Cabré. "L'any 2004, amb motiu de la fira del llibre de Guadalajara, en què la literatura catalana era la convidada d'honor, vaig començar a llegir Les veus del Pamano . Me'n vaig enamorar de tal manera que vaig decidir que en comprava els drets, sense saber quan ni com el podria publicar". La traducció va aparèixer l'any 2007, i a poc a poc les vendes de la novel·la es van anar animant. "Vam arribar als 20.000 exemplars, una xifra que per a una editorial petita com nosaltres, i per a un país petit com Holanda, és considerable", va explicar.

Després de descobrir Cabré amb Les veus del Pamano , Dormagen i Geel van estudiar-se el catàleg de l'escriptor i van publicar Senyoria , fent temps fins a l'aparició de Jo confesso , que en alemany i neerlandès serà publicada d'aquí pocs mesos. "Com poden imaginar, la nova novel·la d'un autor que ha venut 500.000 exemplars genera una gran expectació -va argumentar Dormagen-. El que em sembla més important és que Cabré escriu sense voler resoldre intrigues ni seguir patrons. Els seus personatges són d'una gran complexitat. La força narrativa amb què desenvolupa les seves novel·les escapa de la banalitat de la premsa i de molta literatura". Geel va compartir l'entusiasme de Dormagen. "Una vegada vaig llegir una crítica de Les veus del Pamano que deia: «Macondo és als Pirineus». A Jo confesso , Cabré escriu sobre el mal, un dels temes més universals. Aconsegueix mantenir el lector atrapat durant mil pàgines gràcies a la virtut de ser capaç de fer elàstic el temps".

A Josep Lluch, editor de Proa, li va tocar la responsabilitat de ser un dels primers lectors de la nova novel·la de Cabré. "Com a lector-editor, al principi tenia una mica de por que el tema de Jo confesso fos una mica massa complicat. Com a lector, però, em vaig deixar perdre a dins de la novel·la: és un gran plaer, perquè t'adones que Cabré sempre està atent, i quan menys t'ho esperes et trobes un passatge revelador", va dir Lluch.

Silvia Sesé, de l'editorial Destino, va devorar Jo confesso en tres dies. "Estic segura que molta gent, després de llegir aquesta novel·la, sentirà que ha descobert un autor important i continuarà amb les novel·les anteriors", va dir.

Aclaparat pels elogis, Cabré va parlar més aviat poc, però va recordar que treballa de manera intuïtiva. "No és fins al cap de quatre o cinc anys de feina que no descobreixo que la història té un principi. Dos o tres anys més tard descobreixo el final... Intento fer-ho abans de donar per acabat el llibre. Cap al final sempre tinc un mar de dubtes", va explicar Cabré.

stats