SegoviaEls Premis Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa i Jean-Marie Gustave Le Clézio han confessat aquest dissabte la influència decisiva que els seus pares van exercir en la seva vocació literària, que va començar després que tots dos coneguessin els seus progenitors tardanament, amb deu anys el primer i vuit el segon.

En una conversa amb l'escriptor Carlos Granés al Hay Festival de Segòvia, l'autor franco-maurità ha relatat que trobar-se amb el seu pare, militar destinat a Nigèria "sever i d'expressions dures", i descobrir l'autoritat paterna i les normes li va produir gran angoixa i una por que va afrontar a través de la literatura.

Tenir el paper sempre a punt

La seva primera història, que va començar a esbossar en un vaixell, era la seva pròpia, encara que amb un altre personatge, i des d'aquella cada vegada que sent por treu la llibreta i comença a escriure. "Per això no tinc por al paper en blanc, tot el contrari, escriure és una cosa que em diverteix, m'agrada", ha assegurat.

Per a Vargas Llosa, començar a escriure suposava un "desafiament" a l'autoritat paterna. L'escriptor peruà, que ha reconegut que encara no s'ha recuperat del tot després de descobrir amb deu anys que la seva mare, avergonyida després de la separació del seu pare, li havia ocultat que aquest estava viu, va començar a prendre's seriosament la literatura gràcies a la hostilitat del seu progenitor cap a aquesta afició.

"No ho entenia, li irritava, pensava que la literatura era un passaport al fracàs i sobretot que escriure poemes era poc viril, així que em vaig aferrar molt a aquesta vocació perquè era la forma de resistir a aquesta autoritat, encara que d'una manera simbòlica i covarda. Escriure em donava una personalitat que perdia davant meu pare i la literatura es va convertir en una manera de viure que em feia lliure, em donava dignitat ", ha expressat l'autor peruà.

Fascinats per París i Londres

Vargas Llosa i Le Clézio van reflectir els seus pares a 'El pez en el agua' i 'L'Africà', respectivament. Tots dos han mostrat inquietud per descobrir altres realitats fora dels seus països de residència. Sobre això, Vargas Llosa ha indicat que des de petit sempre va voler arribar a París per la seva creença que per ser escriptor de debò calia anar-hi. "Va ser molt interessant la meva vida francesa i vaig sentir un enorme estímul vivint-hi perquè era el que havia somiat", ha admès. En el cas de Le Clézio, la seva atracció era per Londres, una ciutat "cosmopolita" on va ser educat el seu pare i la seva família, una "porta cap a la resta del món". Hi va arribar amb 18 anys, sense diners, sobrevivint de múltiples oficis que el van portar fins i tot a descarregar mobles, i des d'allà va arribar després a Mèxic, on va connectar amb el món de la seva adolescència.