BarcelonaNikolai V. Gógol (1809-1852) es va traslladar de molt jove a Sant Petersburg i va tastar fracassos sonats en els terrenys més diversos fins a assolir l'èxit i la celebritat en vida gràcies a una literatura inclassificable, a mig camí entre el romanticisme i el realisme, anticipadora d'alguns dels moviments literaris més interessants de la primera meitat del segle XX.

Es diu que Gógol va treure del seu amic Puixkin l’argument de la seva novel·la més coneguda, 'Les ànimes mortes', que no és altre que el d’una estafa d’allò més curiosa en els primers dies del capitalisme a Rússia. Sota la disfressa de la ironia, Gógol pretenia oferir un retrat sense concessions del país i de la natura humana en general, per després projectar-ne la reforma i la salvació a la manera de Dant. De manera simptomàtica, però, només la primera part (o l’infern gogolià) va arribar a veure la llum; de l’esborrany de la segona (o el purgatori) únicament n’han arribat alguns fragments: Gógol va llençar-lo al foc de la seva estufa poc abans de morir. Marbot recupera ara un dels cims imprescindibles de la literatura russa del segle XIX, que no era a l'abast dels lectors catalans des de feia gairebé tres dècades.