BarcelonaÒmnium Cultural ha lliurat aquest vespre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a l'historiador, filòleg i editor Josep Massot i Muntaner. L'acte de lliurament, que ha comptat amb l'actuació especial de l'Escolania de Montserrat, ha estat un homenatge a la feina incansable que Josep Massot i Muntaner ha fet per la llengua catalana durant 50 anys.

El monjo i lingüista mallorquí Josep Massot, s'ha mostrat "preocupat" per la situació de la llengua catalana en tots els territoris on es parla i ha llançat missatges als governants de les Balears, el País Valencià i Catalunya. Massot ha denunciat que la unitat del català passa per moments "especialment difícils" a les Illes Balears i al País Valencià, però també a Catalunya, on considera que les retallades en cultura poden "desfer" una infraestructura treballada durant dècades.

En el seu discurs, el monjo de l'Abadia de Montserrat s'ha "solidaritzat" amb els qui intenten aconseguir que el president balear, José Ramón Bauzá, "faci marxa enrere" amb les seves mesures "clarament lesives" contra el català, una llengua que, segons el seu parer, "necessita una protecció especial i no posa en perill llengües més consolidades i conegudes". En un sentit similar, el lingüista ha demanat "esforç" al president valencià, Alberto Fabra, per defensar "la llengua pròpia del País Valencià", portada allà per Jaume I per ser un "vehicle de comunicació" amb altres terres que "haurien de ser germanes i no rivals".

No obstant això, les crítiques de Massot han anat més enllà dels governs del PP a València i Balears i el monjo ha demanat al govern nacionalista de CiU que reconsideri les retallades en Cultura, que poden "desfer" una infraestructura treballada durant "dècades". "Si les administracions i la societat civil no s'esforcen per defensar els èxits d'aquestes últimes dècades, es pot retrocedir a uns extrems dels quals mai no podríem recuperar-nos".

La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, ha recordat les múltiples agressions que pateix la nostra llengua arreu del territori. Una llengua i una cultura, segons Casals, que "cal reivindicar d'una punta a l'altra del nostre llarg país" per no cometre un "suïcidi lingüístic i cultural". "La nostra llibertat és la nostra llengua", ha dit.