Si donem un cop d’ull a les 112 traduccions de literatura catalana a altres llengües publicades al llarg del 2014, hi ha una xifra que crida l’atenció: les tretze traduccions en anglès, llengua que se situa per primera vegada per damunt del francès i l’italià (totes dues amb nou traduccions cadascuna) i del polonès (amb vuit). El castellà continua sent la primera llengua en què s’editen més textos creats en català (34), però el creixement de l’anglès es fa més notable si es compara amb els resultats de fa una dècada: l’any 2004 l’anglès ocupava el vuitè lloc del rànquing, amb una xifra molt més modesta que l’actual (tres traduccions), una llista que anava encapçalada pel castellà (36) i seguida pel francès (17), l’italià (set), i l’hongarès i el portuguès (empatades amb cinc traduccions).

“A grans trets, durant molts anys hi havia hagut una mateixa tendència: el castellà era la llengua majoritària de destí -recorda Àlex Susanna, actual director de l’Institut Ramon Llull-. Durant aquesta última dècada, el nombre de traduccions al francès i a l’italià ha sigut notable. En alemany n’hi va haver moltes els anys previs a la participació de la cultura catalana com a convidada a la Fira de Frankfurt, i evidentment també l’any de l’esdeveniment, el 2007”. Va ser aquell any quan el total de traduccions publicades del català a altres llengües va assolir la seva xifra rècord, 145. “De la mateixa manera que hi havia hagut un creixement espectacular, hi hauria pogut haver una baixada important posterior, cosa que passa habitualment quan una cultura és convidada a Frankfurt. La bona notícia és que això no va passar. Després de la participació a la Fira del Llibre, no hem baixat mai del centenar de traduccions anuals”.

Un creixement notable

Els clàssics interessen als editors anglesos i nord-americans

En números absoluts, hi ha un creixement progressiu innegable de traduccions a l’anglès, que ha passat de tres a tretze en l’última dècada (durant els últims tres anys la xifra mai no ha baixat de deu): “Hem estat picant pedra fins que el mur de les traduccions a l’anglès s’ha esbotzat i hem pogut entrar al seu mercat -reconeix Susanna-. Quan finalment hi hem accedit ho hem fet amb tota la força acumulada”. Entre les novetats en anglès publicades el 2014 hi ha Uncertain glory, de Joan Sales, a MacLehose Press; The gray notebook, de Josep Pla, a New York Review Books, i The sea, de Blai Bonet, a Dalkey Archive Press.

Rere la traducció de Sales hi ha Peter Bush, que des del 2007, moment en què va publicar la versió anglesa de La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó, s’ha ocupat d’una dotzena de novel·les més, entre les quals destaca la nova traducció de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda (Virago, 2013) i els recents El quadern gris i Incerta glòria. Edwin Frank, editor de la prestigiosa col·lecció de literatura de New York Review Books -que en l’apartat de traduccions ha publicat Èsquil, Walser, Zweig, Turguénev, Szabó i Ocampo-, explica per què va voler afegir Pla al seu catàleg: “ El quadern gris és un llibre escrit amb una intel·ligència (sensual i alhora cerebral) meravellosa. Crec que l’interès per la literatura catalana ha crescut recentment als Estats Units i, encara que no tinguem cap projecte d’autor català per al futur més immediat, hi ha editorials excel·lents com Archipelago i Open Letter que sí que n’assumiran molt aviat”.

Edwin Frank fa referència a les traduccions de La vida amarga, també de Josep Pla, i la de Vida privada, de J.M. de Sagarra, totes dues previstes per aquest 2015 a Archipelago, i la de Quanta, quanta guerra, de Mercè Rodoreda, a Open Letter. Mary Ann Newman, lingüista, traductora i directora del Farragut Fund for Catalan Culture in the U.S., una organització sense ànim de lucre que propiciarà l’intercanvi de creadors entre les cultures catalana i americana, està enllestint la versió anglesa de la novel·la de Sagarra. Així la descriu des de Manhattan: “És un grandíssim quadre de costums, que té la gràcia de descriure la frontissa entre el món de la dictadura de Primo de Rivera i el de la República. I té la picardia de descriure’n els detalls que apareixen poc en la literatura bona : els prostíbuls, els clubs nocturns, i els llocs i moments amagats on es troben les classes socials que en aparença mai s’ajunten. És com trobar una casa tancada l’any 1932 amb tots els interiors intactes, i els soterranis també. Sagarra és un gran misantrop: a Vida privada, no se salva ningú”.

¿Podem parlar d’un interès creixent als Estats Units per la literatura catalana? “Efectivament, sí -respon Newman-. Arran de la presa de consciència de la falta de literatura traduïda a l’anglès, l’anomenat problema del 3% (el nombre de llibres traduïts a l’anglès en un any no supera el 3%: ja comença a ser un tòpic), hi ha hagut una explosió de traduccions d’altres llengües. Hi ha una mena de cercle virtuós: hi ha diverses petites editorials molt bones -Archipelago Books, Europa Press, Open Letter Books, Dalkey Archive Press- que han trobat en la literatura traduïda d’arreu del món una font infinita de material segur. En aquest sentit l’Institut Ramon Llull ja es mereix l’enhorabona: la seva presència ha sigut fonamental. Tenir el suport d’ells, primer, per identificar llibres valuosos (a través de les fires del llibre, i contactes assidus) i, després, ajudar a la traducció i de vegades a la promoció representa el que per a una editorial petita significa poder o no poder publicar un llibre que mereix ser traduït”. També ressalta la influència de revistes online “com Words Without Borders i Asymptote, magnífiques fonts d’autors desconeguts per al públic de parla anglesa” i “editors que fan de curators de sèries de xerrades sobre la traducció”.

El cas Joan Sales

Després de guanyar-se el Regne Unit arribarà en alemany el 2015

Per Peter Bush, Incerta glòria, de Joan Sales, “no només és una de les millors novel·les que s’han publicat mai a Espanya, sinó una de les millors que s’han escrit mai sobre l’experiència de la guerra”. La britànica MacLehose Press en va publicar la traducció la tardor del 2014 i, a més de merèixer un extens reportatge a The Guardian i una elogiosa ressenya a Literary Review, va ser escollida com una de les deu novetats de ficció més destacades de l’any per The Economist.

Per l’editor Christopher MacLehose, la Guerra Civil Espanyola és un dels “grans temes de la literatura”, i en aquest context “un s’ha de preguntar per què I ncerta glòria, que l’ha tractat d’una manera molt interessant -explicant-te l’individu en el context de la guerra, no només durant els combats, sinó en molts altres aspectes, com la monotonia, l’avorriment, la banalitat, la brutalitat i fins i tot el vessant còmic- no s’havia publicat encara abans”. La novel·la va ser presentada a la British Library de Londres per l’editor, Peter Bush -reconegut amb el premi Ramon Llull de traducció 2014-, i l’historiador i hispanista Paul Preston. El 2015 Incerta glòria serà publicada en alemany a Carl Hanser, editorial fundada a Munic el 1928 i que publica, entre altres, els premis Nobel Herta Müller i Patrick Modiano i autors del prestigi de David Grossman i Jean Echenoz.

Traduir autors vius

L’èxit de Cabré, Puntí i Pastor; l’any Rojals podria ser el 2015

En alemany, fa anys que les novel·les de Jaume Cabré i Maria Barbal es reben amb èxit, i Maletes perdudes, de Jordi Puntí, acumula setze traduccions, a les quals aquest 2015 s’afegirà la polonesa. Amb vuit traduccions publicades el 2014, el polonès és una de les llengües que aposta amb més força pel català, amb un èxit recent notable de Jo confesso, de Cabré (l’any que ve, les lletres catalanes podrien ser protagonistes de la Fira del Llibre de Varsòvia). Autors com Najat El Hachmi i Francesc Serés també són força traduïts. El rècord, però, el continua tenint Albert Sánchez Piñol, l’autor més traduït de la literatura catalana, actualment a 37 llengües. Al Regne Unit, la traducció anglesa de Mara Faye Lethem de La mala dona, de Marc Pastor, va ser escollida com una de les millors novetats de l’any per The Times.

Aquest 2015 podria ser el de la consagració internacional de Marta Rojals. La seva segona novel·la, L’altra, serà publicada per Rizzoli a Itàlia, Actes Sud - Jacqueline Chambon a França i Signatuur a Holanda. La seva editora, Jacoba Casier, explica per què en va comprar els drets: “De Rojals em va cridar l’atenció l’habilitat de retratar d’una manera tan adequada l’estat d’ànim d’una societat que pateix la crisi econòmica -diu Casier-. En comptes d’explicar-la, descriu com afecta la gent que no hi té res a veure i com acaba canviant una generació sencera. També destaca la seva veu, tan diferent i única. Té sentit de l’humor, és aguda i fresca, molt precisa, una combinació singular d’elements”. El llibre sortirà en neerlandès a l’abril. Ara només falta que algun editor anglès o nord-americà també s’hi fixi.