El català, entre llums i ombres

PalmaL'estat de la llengua catalana presenta una situació de llums i ombres. Un escenari en el qual tant es detecten símptomes que conviden a l'optimisme com fets que condueixen al pessimisme més absolut. Aquesta és una de les principals conclusions que es poden extreure de la VII edició de l'Informe sobre l'estat de la llengua catalana 2013, que ha estat presentat aquest dimecres.

L'informe ha estat realitzat per la Xarxa Cruscat sota la coordinació del doctor Miquel Àngel Pradilla i ha tingut la participació del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) de la UIB, encapçalat pel doctor Joan Melià. Pradilla i Melià han estat els encarregats de presentar les conclusions d'un estudi que analitza quina és la situació del català en els diferents territoris i el context social, jurídic i polític que afecta la llengua.

El TIL, una regressió sense precedents

L'informe destaca l'atac que suposa al "reconeixement i la protecció de la comunitat lingüística del territori" l'aprovació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) del Govern Bauzá, tant en l'estatus normatiu com en la incidència en el món de l'ensenyament. Juntament amb el TIL, l'estudi destaca "l'ofensiva jurídica sense precedents contra el model lingüístic a l'escola en català" que suposa la LOMQE i qualifica el 2013 com un any en el qual la llengua catalana "ha estat especialment damnificada" a les Illes.

Pradilla ha destacat que l'aprovació de normatives com el TIL, la LOMQE i la que va suposar la creació del LAPAO per part del Govern aragonès són "pensades com un fre a la presència del català a l'escola". "Les propostes de currículums 'suposadament' trilingües són pensades, principalment, per frenar l'expansió del català com a llengua vehicular", fet que provoca que la llengua es trobi "en un autèntic Dragon Kahn jurídic". Per Pradilla, el TIL suposa tirar endavant una política de "prescindibilitat i folclorització de manera descarada" de la llengua.

D'aquesta manera, l'informe destaca que a les Illes, al País Valencià i a la Franja de Ponent "es pot afirmar sense pal·liatius que es consolida una vasta ofensiva contra el reconeixement i el procés de reconeixement de l'idioma", reforçat per l'aprovació de la llei Wert.

En aquest sentit, han ressaltat que aquestes normatives suposen "una voluntat que no s'aprengui català". "No volen que hi hagi la possibilitat que la població, si convé, canviï de llengua", ha sentenciat Pradilla.

L'altra gran part negativa de la situació del català són els usos que se'n fa. Segons ha indicat Pradilla, és l'apartat més deficitari i una de les coses que "poden fer trontollar la presència de la llengua a la societat".

Senyals positius

Entre els factors que conviden a l'optimisme hi ha l'augment de la població que sap parlar català respecte de l'any 1986, sobretot pel que fa a les Illes. Durant aquest període els catalanoparlants han sumat, a les Balears i a Catalunya, 1,77 milions de persones. En el cas concret de les Illes, gràcies a les dades sociopolítiques del cens del 2011, l'increment dels catalanoparlants s'ha xifrat en 172.761 persones, per la qual cosa actualment hi ha 616.761 parlants de català a les Illes. Això suposa un creixement del 38,9% respecte del 1986.

Crida l'atenció que la difusió del coneixement oral augmenta de manera molt ràpida en el cas de les Illes, on se supera la taxa de Catalunya, en el marc d'un context de creixement demogràfic com el que s'ha registrat. Així, a les Balears es va aconseguir mantenir la proporció de ciutadans que sabien parlar català, a pesar d'haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional respecte del Principat. És a dir, a les Illes l'augment de la població no va suposar un descens en la proporció de catalanoparlants.

A més, en comparació amb el 1986, segons ha explicat Melià, hi ha hagut un canvi de perfil de les persones que saben parlar el català que també convida a l'optimisme. L'any 1986, el 92% de les persones que vivien a les Illes i declaraven saber català l'havien après en família, mentre que només el 8% l'adquiria posteriorment. "Avui dia, aquests valors s'han modificat clarament", ha indicat Melià. Així, entre tota la gent que sap parlar català, un 60% l'ha après com a primera llengua, mentre que el 40%, com la segona. "S'ha de destacar que el 60% actual, en valors absoluts, representa més persones que el 92% recollit l'any 1986", ha dit.

La part positiva d'aquesta dada és que la societat illenca ha estat capaç d'augmentar la incorporació de catalanoparlants que no la tenien com a primera llengua. La lectura negativa és que es perd espontaneïtat a l'hora de conversar.

Una altra de les dades que inciten a l'esperança respecte del futur de la llengua són els coneixements lingüístics que demostra la població jove nascuda a les Illes Balears, tant si és filla de la immigració com si no. El 90% dels casos declaren saber escriure, llegir, parlar i entendre la llengua. Aquesta és, segons Melià, la demostració més evident de la tasca beneficiosa del model educatiu per a la societat, ja que molts d'aquests joves no tenen el català com a primera llengua.

D'altra banda, també s'ha de destacar que la tendència positiva que s'havia registrat a les Illes quant a la transmissió intergeneracional de la llengua "es pot haver començat a afeblir". En aquest sentit, a les capitals del País Valencià sí que s'observa el trencament de la transmissió intergeneracional.

En definitiva, i segons ha destacat el coordinador de l'informe, hi ha territoris on "l'expectativa de normalitat de la llengua és raonable", com ara Catalunya i Andorra, mentre que a les Illes i al País Valencià "és on es debat el futur de la llengua". En aquest sentit, Melià ha apuntat que per garantir-lo s'han "d'aconseguir consensos importants per a la normalització de la llengua. El futur és a les nostres mans".