"Per tal d’alimentar la nostra cultura estimada, no basta la sobrassada"
Intervenció íntegra de Miquel Àngel Llonovoy en la Nit de la Cultura 2014
Nit de la Cultura 2014
Molt bon vespre,
amigues, amics,
futurs televidents…
un any més
la Nit de la Cultura ens uneix.
Ja de bon començament
una cosa es fa evident:
si la cultura és aliment…
jo, només tenc una queixa
que la cultura no engreixa.
I si avui, precisament
hem de parlar de cultura
no fa falta xerrar gaire
ja es veu clarament
que enguany,
la cosa va magra.
Perquè ens faci més profit
perquè sigui més mengívol
el discurs l’he escrit en rima
però, vaja, tanmateix,
la cultura quan més va
més s’aprima.
El poble ja n’està fart!
I si n’està fart…
és que la mateixa paraula
ho diu: estafart
de: estafar.
Una autèntica estafa!
Això, és un timo!
Perquè, en aquest cas,
“aprimar”
ve de “fer es primo”
Això, sempre s’ha dit:
que la cultura és com un teixit.
Idò, ara mateix, penja d’un fil.
Lo més preocupant
és que segueixen retallant.
Ens diuen que, fins ara
hem estat
visquent per sobre…
i jo, de sobre,
encara no n’he vist cap!
L’únic sobre que tenc
és el de sobreviure!
I avui vespre
per guanyar-m’ho
vos hauria de fer riure.
Vet aquí una bona nova:
aquest any que s’acosta
celebram l’aniversari
de l’il·lustre Ramon Llull.
...
Sabeu qui és Ramon Llull?
Fora bromes.
Quan vaig anar
al departament de Cultura
per demanar
com feien comptes celebrar-ho
em varen demanar
si tenia el seu teléfono...
per donar-li els molts d’anys!
Molts d’anys... i tants!
Una idea molt adient
i de molta actualitat
seria reeditar
el “Llibre de les bèsties”!
Perquè, amigo...
quin panorama!
Però, no està tot perdut.
Enguany, jo estava convençut
que la Nit de la Cultura
es faria a Magalluf.
La pregunta és:
després d’inventar el balconing
podia el turisme
caure encara més avall?
La resposta és: sí.
I si el mamading és lo que és…
el fracking
ja deu ser la bomba!
Només de pensar
amb el fracking
ja tremol.
Sobretot, per la factura.
En tot cas,
si ens volen aniquilar
és una idea excel!lent:
explosionar les Illes.
Directament.
Fracking, balconing, mamading…
Quin model!
Quines maneres!
Quin estil més barroer…
És que no tenen ni estil!
N’hi ha que voldrien tenir estil
i, tanmateix, no en tenen.
Ni en tenen, ni ho entenen!
Es pensen que tenir estil
“fa senyor”
diuen que “fa fi”
Fi?
A tot el que és nostre, faran fi!
Es TIL crec que ve d’allà
d’es TIL !litzar el català.
El gran Ramon Llull
això, ja s’ho veia venir
quan va escriure el llibre
“Llengua i estil”
I no tan sols això,
Llull també escrigué
el “Llibre del genTil”
I, si m’apurau,
un altre llibre del savi
de rabiosa actualitat
és el “Llibre de l’ascens
i el descens de l’intelecte”
La segona part, sobretot,
n’és un retrat perfecte.
S’ha de dir
que aquí, a les Illes
en qüestió d’educació
encara estam molt verds.
En Ramon Llull,
ell que va escriue tant…
actualment,
tendria una feinada
amb tantes modalitats!
Tot ho han desbaratat!
Ara, a la televisió de les Illes
ho fan tot salat!
Això, és una autèntica ruïna.
Sobretot,
als programes de cuina.
Cada quants anys sorgeix
un il·luminat?
Se suposa que un il·luminat
ha de tenir llum...
De fet, en Ramon Llull
hi estava, com un llum.
Clar, avui dia,
amb l’electricitat
és molt bo de fer
ser un il·luminat.
Basta tenir un enxufe.
Tires un cable...
i amb un enxufe
ja estàs connectat.
Fins i tot,
hi ha uns enxufes especials
que s’anomenen lladres.
Es diuen lladres
perquè tenen moltes sortides.
Això sí, aquests il·luminats
en lloc de llum donen fum.
Sembla mentida.
700 anys...
Com passa el temps!
700 anys! Sense en Ramon.
I de vegades,
just quatre anys…
lo mal de passar que són!
Finalment,
enmig de tanta foscor
una cosa sí he aclarit:
que per voler arreglar el món
no basta amb dir-se Ramón!
I per tal d’alimentar
la nostra cultura estimada
no basta la sobrassada!
Gràcies
i bona nit.
Miquel Àngel Llonovoy
Nit de la Cultura 2014
