Publicitat
Publicitat

SALUT

El Govern no informa d'un estudi que detectà mercuri en peixos per sobre del límit permès

La investigació feta enguany destaca els efectes que té aquest metall sobre el lluç i avisa que és una de les espècies més consumides, sobretot per població de risc, com els infants

El Govern balear no ha informat d'un estudi que té des del juny en què es posa de manifest que s'ha detectat mercuri en peixos per sobre del límit màxim de residus permès. El treball de l'Executiu apunta que, entre les 60 mostres de peix analitzades entre el febrer i el març –tots eren peixos no migratoris, depredadors i de gran mida–, s'ha detectat mercuri en 57, i en 17 d'aquestes la presència del metall pesant superava el límit màxim de residus permès. A part de mercuri, també s'ha trobat plom en una mostra de cap-roig i cadmi en dues mostres de morena, sense que en cap dels tres casos no s'hagi arribat al límit màxim de residus permès.

L'estudi de la Conselleria de Salut, en què també s'apunta que les poques mostres analitzades impedeixen extreure conclusions definitives, destaca especialment els efectes que pateix el lluç, que té una taxa d'incompliments dels límits màxims permesos propera al 50%. Aquest màxim permès per la normativa europea és de 0,5 mil·ligrams de mercuri per quilo de lluç. "En el cas del lluç, aquesta dada s'ha de tenir molt en compte perquè és una de les espècies més consumides per la població en general i per la població de risc al mercuri en particular, els infants, per la seva palatabilitat i escassa presència d'espines", diu l'informe del Govern.

En el cas del rap, també s'avisa que la majoria de les mostres presenten quantitats de mercuri properes als límits màxims, un mil·ligram de mercuri per quilo de peix. També es considera significativa l'alta taxa d'incompliment dels límits màxims del déntol, que és del 100%, i del congre, que és del 50%. En ambdós casos el màxim permès és de 0,5 mil·ligrams per quilo de peix. "No són espècies gaire consumides a la nostra comunitat, però, així i tot, són dades a tenir en compte, especialment per consumidors extrems o grups de risc", apunta el document.

Malgrat les conclusions a què arriba l'informe, no ha transcendit que el Govern hagi fet cap actuació en aquest camp. És més, l'Executiu no ha fet públic el document, malgrat que el té des del juny, i el conseller de Salut, Martí Sansaloni, tampoc no va fer cap referència a les seves conclusions el mes passat al Parlament, quan en una interpel·lació sobre salut animal la diputada de MÉS, Fina Santiago, li ho va demanar explícitament. En aquell moment Sansaloni es va comprometre a fer arribar l'estudi a MÉS, que ja li havia demanat informació en una pregunta escrita. Arran d'aquella interpel·lació, MÉS va presentar una moció en què, en el darrer punt, instava el conseller a entregar en el termini d'una setmana al Parlament les conclusions de l'estudi. Aquest punt fou finalment eliminat perquè el mateix dia en què es debatia la moció, el passat 25 de novembre, Sansaloni va entrar l'estudi al Parlament responent a la pregunta escrita de MÉS. El PP va rebutjar la moció de MÉS en la qual s'instava el Govern a mantenir anualment la investigació sobre la possible presència de metalls pesants als peixos i avaluar el risc per a la població.

MÉS denuncia "ocultació"

La diputada de MÉS, Fina Santiago, ha criticat l'"ocultació" d'aquest estudi i ha denunciat la "irresponsabilitat" del Govern per no haver-ne informat la població. "No s'ha de crear alarmisme, però s'ha de fer pública la informació", ha advertit Santiago, qui també ha retret al Govern que no hagi anunciat què pensa fer davant aquesta situació. "No ha mostrat ni preocupació", ha lamentat. A més, ha apuntat que s'haurien d'analitzar molt més els possibles efectes i actuar d'acord amb els pescadors. MÉS ha presentat una esmena als pressuposts autonòmics perquè es reservi una partida per continuar amb la investigació i poder determinar l'origen dels metalls pesants i la seva evolució.

La investigació sobre la presència dels tres metalls pesants (mercuri, plom i cadmi) al peix en la mar balear, la va fer un tècnic del Servei de Seguretat Alimentària de la Direcció General de Salut Pública i Consum, mitjançant un mostreig fet a 60 peixos no migratoris, depredadors i de gran mida, pescats entre els mesos de febrer i març d'enguany bàsicament a Menorca (40 exemplars), però també a Mallorca (17) i a Eivissa (3). Tot i que l'objectiu era obtenir dades que permetessin conèixer el risc d'exposició a metalls pesants que pot suposar per a la població de les Illes el consum de peix local, el fet que s'hagués pres un nombre relativament petit de mostres i d'espècies i que no s'haguessin incorporat a l'estudi dades sobre el consum d'aquests tipus de peix a la dieta impedeix extreure'n conclusions definitives.

"Aquests resultats poden ser indicatius per confirmar el que mostren estudis anteriors, que a la Mediterrània es dóna una presència major de mercuri als productes de la pesca en comparació amb altres zones de pesca del litoral espanyol, com és l'atlàntica, encara que manquen més estudis per obtenir dades per afirmar categòricament aquest fet", s'indica en les conclusions, on es destaca que s'ha mostrejat una varietat major d'espècies de peixos depredadors d'origen local que a la resta d'estudis.

Limitacions de l'estudi

L'estudi admet que té limitacions i llacunes. La principal és que el mostreig és reduït i s'ha recollit en un temps limitat, això fa que no s'hagin pogut analitzar determinades espècies, que la distribució del nombre d'espècies mostrejades hagi estat molt irregular –la qual cosa impedeix relacionar els resultats amb altres estudis– i que no s'hagi pogut estudiar la presència dels metalls pesants en funció de l'edat dels peixos. "La quantitat de mercuri acumulada en un peix no només és determinada pel pes sinó també per l'edat, sobretot en espècies que no arriben a mides molt elevades", diu l'informe. Tampoc no es pot determinar el punt aproximat de captura, que podria contribuir a determinar si la font del mercuri pot ser natural o per contaminació antropogènica, ni s'ha pogut distingir si el mercuri era mercuri inorgànic o metil mercuri. La presència del primer indica que la font de contaminació és recent i antropogènica, la del segon suposa que prové de la bioacumulació per fonts de contaminació antropogèniques antigues o fonts naturals.

"Tot en conjunt fa que les dades actuals siguin insuficients per extreure'n conclusions estadísticament determinats i es fan necessaris més estudis per obtenir-les", admet l'informe, que considera que cal investigar un major nombre de mostres, amb més varietat d'espècies i distribuint el mostreig durant l'any, i aconseguir més informació per determinar el punt de recollida i l'edat de l'exemplar, com també poder comparar les dades amb altres localitzacions. En la resposta parlamentària escrita al grup MÉS on es remet l'estudi, el conseller Sansaloni avança que l'any 2015 es preveuen mesures a proposta del Servei de Seguretat Alimentària. Entre aquestes, està previst desenvolupar al llarg de l'any "un control més exhaustiu dels productes de la pesca". Per al disseny del mostreig, es tindran en compte factors ecològics i etològics i "es redimensionarà la mida i el nombre de mostres a investigar per tal d'aconseguir fer-ho tan representatiu com sigui possible, i s'hi inclouran de manera especial aquelles espècies de peixos depredadors locals, ja que se'n seleccionaran els de major mida i longevitat tenint en compte les variacions estacionals en la captura".

La investigació del Govern s'hauria produït arran d'un estudi de l'ONG Oceana que es va fer públic al principi d'enguany i en el qual s'apuntava que s'havien detectat a les costes de Menorca mostres de rap i cap-roig amb més mercuri del permès. La investigació d'Ocena pretenia alertar del perill que s'agreujassin els problemes de contaminació si es vessava a la mar el dragatge del port de Maó, contaminat per mercuri.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT