Aaron Sorkin despulla els canals de notícies
Canal+ importarà al setembre The newsroom. La nova sèrie d'Aaron Sorkin va debutar diumenge als Estats Units amb uns resultats respectables d'audiència, però sense el consens dels crítics.
BARCELONA.Aaron Sorkin va estrenar diumenge als Estats Units The newsroom , el seu retorn a les sèries després d'un lapse cinematogràfic en què ha escrit els guions de La xarxa social i Els homes que no estimaven les dones . Es tracta de la seva primera col·laboració amb l'HBO, la cadena que ha revolucionat el panorama de les sèries amb títols com Los Soprano , The wire i True blood .
En aquest cas, els diàlegs vertiginosos de Sorkin es posen al servei d'una història ambientada en una cadena de 24 hores de notícies. Jeff Daniels interpreta un presentador que ha d'assumir un equip nou (i que la seva productora sigui la seva ex, a qui dóna vida l'actriu Emily Mortimer). L'elenc artístic el completen Dev Patel (el protagonista de Slumdog millionaire , aquí prototipus de periodista jove i dospuntzero ), John Gallagher Jr., Alison Pil Olivia Munn i Sam Wasterston.
Canal+ va oferir ahir una preestrena als cinemes madrilenys de Cinesa Fuencarral i estrenarà la sèrie al setembre. La primera tirada consta de deu episodis.
Crítiques de tots colors
Les crítiques americanes l'endemà de l'estrena van ser divergents. Els entusiastes hi reconeixen el segell de Sorkin i auguren que la sèrie té els elements per convertir-se en clàssica. Però els detractors mosseguen amb força: l'acusen de ser poc versemblant amb la seva visió idealitzada -en la qual els periodistes són paladins de la moralitat-, de sermonejar en cada diàleg i de ser maniqueu, de manera que els conservadors en general -i els republicans en particular- sempre facin mal paper. Aquest deix polític és el que va fer que The west wing acabés rebent el mal nom de The left wing [L'ala esquerra]. Sorkin ha finançat públicament diferents campanyes electorals dels demòcrates.
No és la primera vegada que Sorkin dissecciona el món dels mitjans de comunicació. A la sèrie Sports night mostrava les interioritats d'un programa d'informació esportiva, mentre que a Studio 60 on the Sunset Strip ensenyava les entranyes d'un programa d'esquetxos (en teoria fictici, però que podia recordar molt el veteraníssim Saturday night live ).
