Acabada la campanya, torna la llibertat a TV3

Sembla increïble, però hi ha una cosa millor que el fet que s'hagi acabat la campanya electoral, i és que s'ha acabat la censura informativa a TV3. Per fi podran desar el cronòmetre, podran tornar a prioritzar les notícies segons el seu propi criteri, i els periodistes dels Telenotícies podran tornar a informar de la política catalana amb el mateix grau de professionalitat que ho fan quan parlen dels comicis als Estats Units, de Fukushima o de l'estira-i-arronsa Kameni-Espanyol. Ens omplim la boca de la censura de Berlusconi sobre la televisió italiana però la partitocràcia catalana, cada vegada que hi ha eleccions, ens demostra que aquí no estem millor i obliga a uns blocs electorals que atempten contra la llibertat d'informació i que no són dignes d'una democràcia del primer món. I ja poden anar fent lleis de l'audiovisual i posant membres del consell de govern de la CCMA que, al capdavall, en lloc de blindar el periodisme fan de comissaris de partit.

També després de quinze dies, els periodistes podran tornar a signar les notícies, sabrem qui ha fet què i, més important encara, els corresponsals de TV3 recuperaran les cares i les cames (només sentint-li la veu era com si el Bassas hagués tornat a la ràdio). Aquesta vaga de signatures, que els presentadors de les notícies repeteixen cada dia amb una cantarella feixuga i gens efectiva, acaba sent estèril. I diria que gairebé contraproduent. Mentre als polítics i als dotze apòstols de la Corporació els la bufa, l'espectador que mira la tele mentre dina o sopa, en comptes de solidaritzar-se amb la mordassa informativa, té tendència a cagar-se en el presentador. Els periodistes de TV3 tenen tot el dret a protestar -i tenen tota la raó-, però potser caldria trobar una fórmula millor. Potser caldria que sortís en Pellicer tocant la cassola i, quan connectés amb París, que en Cruanyes també sortís amb una mà de morter repicant la cassoulete .