Sóc nefasta amb tot el tema tecnològic. Tinc una Blackberry que m'ha tocat pels punts i que algú m'ha gestionat. Té una passada d'aplicacions, però no tinc ni idea de com funciona gairebé cap. Faig moltíssims SMS: trobo que és molt còmode. Dec tenir el dit gros molt desenvolupat! També hi rebo els correus electrònics i en contesto alguns. És perfecte! Diuen que som esclaus del mòbil, però trobo que dóna una llibertat absoluta: pots anar allà on vulguis i continues tenint accés a tot. En canvi, el que faig cada vegada menys és trucar. Trobo que les trucades són molt invasives. Tenim una mena d'efecte de Pavlov amb els timbres: en sentim un i deixem el que estiguem fent per anar a veure què passa. El mail, en canvi, és molt més diplomàtic: quan a l'altre li vagi bé, ja contestarà.
Tinc Facebook, però ara se m'ha desconfigurat el mòbil i des d'allà no hi puc penjar res, només el puc llegir. De Twitter també en tinc, però encara no sé com va, i no el faig servir. De totes maneres, m'hi vull enganxar, perquè s'hi ha de ser.
No miro gens la tele. La gent ho diu amb orgull, però a mi em genera neguit: hi ha moltes coses i molta gent que no sé qui són. Tinc una mancança social en aquest aspecte! Però ho supleixo amb la ràdio. Hi sóc addicta! Em permet cuinar mentre l'escolto i, com que sempre m'enganxen amb les mans brutes, no puc canviar d'emissora durant la publicitat. Em sé tots els anuncis de memòria!
