Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Adéu a 'Infidels': pollastres i violins

S'ha acabat la sèrie de TV3 d'aquest grup d'amigues que ha tingut d'innovador que diuen "follar" amb naturalitat i, a més, sempre estan a punt per fer-ho. Però no n'hi ha per tant. Han estat uns episodis que han enganxat més pels drames que per unes bones trames i que han dibuixat un món femení naïf, càlid i suggerent. Fins i tot les escenes de més tristesa estaven envoltades d'un aire sexi, bucòlic i bonic. I la sèrie ha acabat amb una fotografia de grup borrosa que ens deixa on va començar: simplement el pas de la vida i que hi ha moments per riure i per plorar. Fluix. D'aquesta sèrie difícilment en recordarem bones històries, o grans frases o interpretacions molt lluïdes. Més aviat recordarem l'acurat attrezzo del decorat, l'interiorisme acollidor dels espais, el disseny de les làmpares i les cadires, el vestuari de la Lídia i els collarets de plata de la Paula.

Perquè a Infidels , encara que vagin mal dades, tot sempre és molt bufó i molt fleuma. Impagable l'escena en què la Dani, per superar el pànic a la sang, intenta visualitzar un part mirant el cul d'un pollastre desplomat. I l'Arlet, embarassada, s'ofèn esparverada perquè ho troba una falta de respecte. La Joana fa cuina tecnoemocional en un bar de barri i l'endemà ja surt la crítica de les seves tapes en una revista de gastronomia. En el part, una ginecòloga més histèrica que la partera crida la mare perquè empenyi com si fóssim al segle XIII, i un nuvi cornut s'emborratxa en solitari i quan parla ho fa tancant un ull, per evidenciar l'embriaguesa. La Paula llegeix un llibre a casa i ho fa amb el llibre alçat i el coll estirat com si recités dalt d'un escenari i, el millor de tot, quan la núvia es queda plantada a l'església sona la música esquerdada d'un violí trist. Ella l'agafa perquè el troba sobre una cadira i intenta tocar-lo lleument. Desafina i grinyolen les cordes mentre una llàgrima li cau galta avall... ¡Va home, va! Massa cursi per semblar cert, massa fals per ser una bona ficció.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT