3.000 TREBALLADORS I CINC CANALS ESPECIALITZATS
Mèdia 13/02/2011

Al-Jazira, molt més que un missatger

L'audiència a internet d'Al-Jazira ha crescut un 2.000% arran de la cobertura que ha fet de les revoltes de Tunísia i Egipte. El canal nascut a Qatar ha esdevingut molt més que un missatger per al món àrab.

Cristina Mas
3 min
Al-Jazira, molt més que un missatger

Barcelona.Entre les pancartes de "Fora Ben Ali" que omplien fa tres setmanes els carrers de pobles i ciutats de Tunísia hi havia un nou eslògan: "Gràcies, Al-Jazira". La cadena qatariana ha jugat un paper clau en la revolució que va derrocar Ben Ali.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Igualment clau és avui el seu rol en la revolta popular contra Mubàrak, a Egipte, transmetent al món ininterrompudament imatges de la plaça de Tahrir o de les vagues d'Alexandria. Però la cadena no es limita a relatar els fets i s'ha convertit en un actor més en la revolta.

Dijous donava un missatge contundent a les masses egípcies: Suleiman, a qui Mubàrak acabava de delegar l'autoritat política, era qualificat com "l'home de la CIA al Caire". El mateix vicepresident reaccionava demanant als egipcis que deixessin de veure "les cadenes de televisió per satèl·lit". Dijous la cadena també canviava el discurs sobre el paper de l'exèrcit, que ja no apareixia com una força neutral sinó com el responsable de centenars de detencions i tortures.

Els periodistes d'Al-Jazira estan acostumats a treballar en condicions molt difícils: només cal recordar que les seves oficines a Kabul, Afganistan, van ser bombardejades per l'exèrcit nord-americà el novembre del 2001 i les de Bagdad, a l'Iraq, l'abril del 2003. Ara, a Egipte, els han assaltat la seu i els han desconnectat el satèl·lit.

Però sense caure en el victimisme, a més d'explicar què passa, marquen la pauta. El corresponsal a Tunis, Lotfi Hajji, ho deia obertament: "Jo sóc periodista, però també defensor dels drets humans i no podem acceptar les promeses falses del règim." Sens dubte, les crisis de Tunísia i Egipte han estat, fins ara, 14 anys després del seu naixement, els dies de glòria de la cadena qatariana.

Als bars de Tunísia, fins i tot a les zones més pobres amb algunes antenes parabòliques, desenes de persones s'amuntegaven al costat dels televisors i tothom s'estimava més veure Al-Jazira que la televisió estatal, que fins a l'últim minut seguia fidel al règim. "Al-Jazira és alhora missatger i actor", deia fa pocs dies en una entrevista Philip Seib, professor de periodisme nord-americà i autor del llibre The Al Jazeera effect . "En donar informació a una audiència massiva, la cadena entrega al públic un gran flux de notícies essencial per a la mobilització d'un gran nombre de persones. La gent no surt al carrer simplement per protestar, sense saber què passa. Al-Jazira i altres fonts són claus en això: serveixen com a disparadors per als que volen passar a l'acció."

Veracitat, rigorositat i intenció

La informació de la cadena és, generalment, des d'un punt de vista periodístic, veraç i rigorosa. Té un punt de sensacionalisme, però no més pujat de to que el de la BBC o la CNN. Com els seus homòlegs occidentals, té una línia intencionada, en el seu cas centrada en la denúncia sense embuts de la manca de llibertats i la corrupció dels règims àrabs.

Al-Jazira no només ha canviat el panorama mediàtic del món àrab. No és cap exageració afirmar que totes les redaccions d'Occident aquests dies tenien connectada l'emissora. Fins i tot les grans cadenes nord-americanes, amb corresponsals desplaçats al Caire, encapçalaven els rètols d'última hora amb un "Segons informa Al-Jazira...". La popular web nord-americana Business Insider assegura que quan Obama es reuneix amb el seu gabinet de crisi per seguir els esdeveniments a Egipte veu dues cadenes: la CNN i Al- Jazira.

stats