Publicitat
Publicitat

EL MÒBIL, ELS MÈDIA I JO

Albert Closas: "El meu Twitter és la ràdio"

Vaig amb un mòbil Samsung, però fa pocs dies me n'ha arribat un de més modern, amb Windows Phone, connexió a internet, etc. Encara no l'he posat en marxa, perquè sóc bastant analfabet en temes tecnològics: els meus fills en saben més que jo; n'aprenc molt, d'ells! Em fa molta por perdre els telèfons que tinc a l'agenda, que són bàsics, en el moment de passar-los d'un telèfon a l'altre, o sigui que hauré de demanar ajuda.

No tinc cap compte a les xarxes socials. Em fa una mica de recança, en el sentit de la responsabilitat professional: em preocupa molt la frontera entre la informació i l'opinió: em fa por saltar-me-la. Com a periodista, crec que aquest és un gran debat: quins són els límits entre informació i opinió, però també entre el periodista i el ciutadà. A més, les xarxes m'imposen molt respecte: el que hi escrius es queda allà pels segles dels segles!

Miro la televisió sobretot com a part de la feina: vaig seguint el 3/24 i la informació econòmica. També la miro com a evasió, però no crec que arribi a una hora al dia. El que no faig mai és seure davant de la tele per descansar la ment: hi ha programes que, més que evadir-me, em deprimeixen! En canvi, sóc molt de ràdio: em vaig formar amb aquell concepte que els butlletins de ràdio són la manera més immediata de saber què passa. El meu Twitter és la ràdio! L'engego quan em llevo, vaig fent zàping i ja arribo a la feina informat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT