Publicitat
Publicitat

EL MÒBIL, ELS MÈDIA I JO

Àlex Gorina: "No tinc mòbil i no m'ha passat res. Sóc la mar de feliç"

Tinc una rebel·lia interna contra les necessitats creades, per aquesta sensació que ens convertim en dependents de coses que no reclamàvem i que algú considera imprescindible que tinguem. Tenen molts serveis inútils, els mòbils! Esclar que en podria tenir un d'elemental, però he anat estirant la situació, per tossuderia i perquè em fa molta mandra, i m'he adonat que no m'ha passat res. Sóc la mar de feliç! De vegades la gent es desespera, per aquesta obligatorietat de resoldre les coses immediatament i de trobar la gent a l'acte. Em molesta la sensació d'haver de ser controlable en tot moment. Tinc mail i contestador automàtic: si no parlem ara, ja parlarem després! Això sí, si veig que el fet de no tenir mòbil m'impedeix tenir alguna comoditat, com ja m'està passant, al final hauré de claudicar.

Tampoc no sóc a cap xarxa social: no tinc cap necessitat d'exposar-me a la mirada pública, ni d'estar connectat amb tothom permanentment. Amb els amics amb qui vull parlar, ja hi parlo. A més, tinc la sensació que això acabarà amb drames: tots lluitem per la privacitat, però després posem el nostre nom i la nostra adreça a l'abast de tothom.

Veig la tele com una carcassa per mirar DVDs. A part d'això, miro els informatius quan m'interessa i puntualment algun debat o similar. La ràdio, només al cotxe: escolto els companys de la casa, a veure què enganxo, però de vegades desconnecto i poso música.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT