Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Àlex Robles: "Catalunya Música és un segell de qualitat"

Balanç "Estem davant d'un projecte d'èxit" Repte "L'objectiu és el públic juvenil" Audiència "No estem malament, ens podem equiparar amb Europa" Retallades "No tinc la sensació d'estar en perill"

Catalunya Música celebra avui 25 anys del seu naixement, el 10 de maig del 1987. L'emissora arriba al quart de segle amb 73.000 oients segons l'última onada del Baròmetre de la Comunicació, una xifra que la converteix en la ràdio de música clàssica líder a Catalunya, a molta distància de Radio Clásica (RNE). El seu director, Àlex Robles, se'n mostra satisfet.

Quin balanç fa dels primers 25 anys de Catalunya Música?

Crec que estem davant d'un projecte d'èxit. Hem consolidat els objectius fundacionals de l'emissora, i amb les noves eines i plataformes tecnològiques els hem millorat i els hem enriquit. Tenim una trajectòria jove comparada amb altres emissores europees de la mateixa naturalesa, però hem acompanyat la vida musical del país durant aquests 25 anys, i n'hem sigut l'altaveu.

Quins eren aquests objectius fundacionals de l'emissora?

D'entrada, crear una ràdio de música clàssica pensada des de Catalunya i en català, la qual cosa ens va obligar a crear un estil propi, a pensar com dir i traduir les coses, a normalitzar el lèxic, igual que va fer el Puyal amb les transmissions de futbol. Però a més volíem fer una ràdio pròxima, pensada tant per al públic melòman com per al gran públic, sense barreres, que no sonés elitista ni pedant. I en tercer lloc, es tractava de difondre el patrimoni musical català, potenciant la música contemporània i els joves talents.

De cara als pròxims anys, quins reptes us plantegeu?

És important ser ambiciosos i intentar arribar a més persones, fer participar de la música una capa més important de la població. I en aquest sentit el gran objectiu és anar a buscar el públic infantil, juvenil i familiar. Per això hem d'anar on són els joves: internet, les xarxes socials, els mòbils. Ja som a les xarxes, i de mica en mica estem creixent, i n'estem contents. Aquest és un gran repte, i encara hi ha molta feina a fer, però volem anar pas a pas, sense improvisar.

I a més d'això?

L'altre objectiu és que l'audiència que ja tenim fidelitzada, que és com un club, participi més. La ràdio ja no és només unidireccional: viu de la participació, de la resposta. Tenim un públic consolidat, però aquest valor l'hem d'aprofitar per ser capaços de generar continguts. No hem de fer només d'altaveu.

De fet, Catalunya Música no és només una emissora que es dedica a omplir una graella. Va més enllà.

No som una radiofórmula. Catalunya Música és una marca que prescriu, que recomana, que s'associa, que ajuda els enregistraments, que possibilita que es facin produccions discogràfiques i facilita que es coneguin autors i música que, si no, no es coneixerien. Això fa que la marca Catalunya Música sigui vista com un segell de qualitat. Fa uns anys havíem d'anar a trucar a la porta perquè ens deixessin gravar un concert. Ara ens demanen que hi anem, que produïm un enregistrament. Això vol dir alguna cosa.

Catalunya Música és una emissora força minoritària. Per què és important que existeixi?

Tenim una audiència de l'1%. És una minoria, però representa la mateixa penetració que tenen les emissores europees d'aquestes característiques. Això és el que cal remarcar: no estem malament, ens podem equiparar amb Europa. I és important que existeixi Catalunya Música perquè forma part de la riquesa cultural del país, com el MNAC o la xarxa de biblioteques. Si no hi fos, seríem musicalment més pobres i segurament més tristos. Tot país normal, amb vocació de ser-ho, ha de tenir, entre altres coses, aquesta.

En el context de retallades actual, l'emissora està en perill?

No tinc aquesta sensació. Qui digui que no hi ha pensat, menteix. Però si és veritat que hem de preservar el servei públic, una emissora com la nostra reuneix tots els components: estem promovent la música i no té una competència dins del sector privat. Està totalment justificada. El perill el tenim tots, però carregar-nos-ho seria molt trist.

Avui acabarà el dia recollint el premi Ràdio Associació al millor programa de ràdio, que s'ha concedit a l'emissora justament pels 25 anys.

Ens fa molta il·lusió, em satisfà molt. El recolliré jo, però és un premi coral, de reconeixement a l'equip, al projecte, a la qualitat de la programació i a la tasca de difusió que fem com a mitjà públic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT