Catalunya Música celebra avui el seu 25è aniversari. Arriba al quart de segle amb 73.000 oients segons l'últim Baròmetre. És la ràdio de música clàssica líder a Catalunya, a molta distància de Radio Clásica (RNE).
Quin balanç fa dels primers 25 anys de Catalunya Música?
Estem davant d'un projecte d'èxit. Hem consolidat els objectius fundacionals i amb les noves eines i plataformes tecnològiques els hem enriquit. Tenim una trajectòria jove, comparada amb altres emissores europees, però hem acompanyat la vida musical del país durant 25 anys, i n'hem sigut l'altaveu.
Quins eren aquests objectius?
Crear una ràdio de música clàssica pensada des de Catalunya i en català: ens va obligar a crear un estil propi, a normalitzar el lèxic. Però a més volíem fer una ràdio pròxima, tant per al públic melòman com per al gran públic, que no sonés elitista ni pedant. I difondre el patrimoni musical català, potenciant la música contemporània i els joves talents.
Quins reptes futurs us plantegeu?
És important ser ambiciosos i intentar arribar a més persones. El gran objectiu és anar a buscar el públic infantil, juvenil i familiar. Per això hem d'anar on són els joves: internet, les xarxes socials, els mòbils. Ja som a les xarxes, i de mica en mica estem creixent. Estem contents.
I a més d'això?
Que l'audiència que ja tenim fidelitzada, que és com un club, participi més. La ràdio ja no és només unidireccional.
Catalunya Música va més enllà d'omplir una graella.
No som una radiofórmula. Catalunya Música és una marca que prescriu, que ajuda els enregistraments, que possibilita que es facin produccions discogràfiques i facilita que es coneguin autors i música que, si no, no es coneixerien. Això fa que la marca Catalunya Música sigui vista com un segell de qualitat.
Catalunya Música és una emissora força minoritària. Per què és important que existeixi?
Tenim una audiència de l'1%. És una minoria, però representa la mateixa penetració que tenen les emissores europees d'aquestes característiques.
En el context de retallades actual, l'emissora està en perill?
No tinc aquesta sensació. Qui digui que no hi ha pensat, menteix. Però si és veritat que hem de preservar el servei públic, la nostra emissora reuneix tots els requisits. El perill el tenim tots, però carregar-nos-ho seria molt trist.
