Publicitat
Publicitat

Àlex Torío marca el camí

El 1996 va sortir a la venda un disc d'homenatge (dit mal dit, un disc de tribut) a Neil Young titulat Com un huracà en què cantants catalans versionaven cançons seves. Un d'ells, Enric Hernáez, va versionar la cançó Alabama de Young, que en català es va titular Alabama . Fins diumenge passat no coneixia l'obra de Neil Young, la meva cultura musical es va aturar en Santi Vendrell i el seu Fem i farem , aquella cançó pensada per animar la campanya electoral de Convergència i Unió a les segones eleccions a la Generalitat. Convergència gairebé va doblar els vots, cosa que diu molt a favor dels dots musicals de Vendrell. Encara és hora que Manel i Els Amics de les Arts ho superin. El mateix Loquillo també ho tindria difícil.

Alabama és un cant emocionat a aquest estat del mig oest. Young canta a Alabama com altres li canten a Minnesota, Delaware o el pont de Vallcarca. Diumenge, a El suplement a l'estiu de Catalunya Ràdio presentat per Adam Martín (el trobarem a faltar), el músic Àlex Torío va defensar que l'autèntica versió en català d' Alabama hauria de ser La Segarra . Es va asseure en un piano i va cantar en directe la nova versió: "Oh, oh, la Segarra! Quina calor, els teus camps de blat! Renoi, la Segarra! La carretera passa per Cervera, és gratuïta, és la nacional!". El moment més intens va ser "A Guissona la carn és bona, distribuïda a preus molt populars". Des de llavors que no me la puc treure del cap.

Així com Vendrell va donar una empenta a Convergència i Unió, aquest homenatge de Torío a l'Àrea de Guissona servirà -més clar, l'aigua- per incentivar les vendes d'aquesta indústria càrnia tan nostra. Altres cantants catalans n'haurien de seguir l'exemple, en aquests temps tan crítics que exigeixen l'esforç de tots plegats. És un fet, Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez Cruz podrien fer molt per Mobles La Fábrica.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT