Publicitat
Publicitat

CRÍTICA XARXES

Amenaça’m a Facebook, però no diguis amb què

'The Guardian' revela les indicacions que dona la companyia als seus empleats sobre els continguts que cal retirar

Com més s’acosta Facebook als 2.000 milions d’usuaris -fa dues setmanes presumia d’haver superat els 1.900 milions- més evident resulta que un dels problemes més greus que l’empresa té entre mans és la gestió del contingut fals, ofensiu o il·legal. El diari britànic The Guardian va revelar diumenge el contingut de més de 100 manuals interns que detallen les normes que han de seguir els 7.000 empleats de la xarxa social encarregats de determinar si les publicacions dels usuaris són enganyoses o bé contenen o promouen la violència, l’odi, la pornografia, el racisme o les autolesions, entre molts altres aspectes, i per tant han de retirar-los. I pel que es veu en els milers de gràfics i taules i el que declaren alguns moderadors, la política que han d’aplicar no sempre queda clara.

Per exemple, està permès dir que “li faré una cara nova al noi grassonet” o que -amb un suplement de misogínia- “per trencar-li el coll a aquella porca has d’apretar ben fort al mig del coll”, però no que “algú li hauria de fotre un tret a Trump”. En aquest cas, perquè es tracta d’un personatge públic -per a Facebook, qualsevol que tingui més de 100.000 seguidors a les xarxes socials-. En general, el manual diu que les amenaces genèriques s’han de respectar, excepte que especifiquin detalls com l’arma que es pretén fer servir o el lloc o el moment previstos per atacar. D’altra banda, els vídeos de maltractaments infantils només s’esborren si hi ha sadisme; si no, tot just s’han de marcar com a material delicat per permetre identificar l’infant maltractat. Els d’avortaments es respecten mentre no hi hagi nuesa, i també les retransmissions en directe d’intents d’autolesió “per tal de no censurar o castigar les persones en perill”.

Facebook diu que ho fa tan bé com pot, però recorda la impossibilitat d’aplicar un criteri homogeni en una xarxa d’abast mundial. La llàstima és que els seus motius no són precisament altruistes: el que passa és que no vol incomodar els anunciants que es queixen quan veuen el seu anunci al costat de contingut indesitjable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT