Anonymous? Jo sóc més dels Mossos
Estic sorprès per la quantitat de gent que aplaudeix, dins i fora de la xarxa, els ciberatacs dels activistes digitals d’Anonymous contra webs i perfils socials vinculats als jihadistes de l’Estat Islàmic. Puc entendre que la reacció inicial de qualsevol acció que vagi contra uns terroristes sigui d’aprovació, però si considerem que internet és un arma poderosa, en aquest cas Anonymous seria un sometent digital, equivalent a una patrulla ciutadana armada que en el món físic no toleraríem que anés campant pels carrers, aplicant la seva llei i suplantant els instruments democràtics de la justícia i la policia, que ja disposen d’eines i de professionals amb la mateixa capacitat.
He demanat als Mossos d’Esquadra si accions com les d’Anonymous afavoreixen o perjudiquen la tasca policial. El portaveu del cos ha declinat donar-me cap detall per discreció, però dues persones que treballen en aquest àmbit m’han reconegut que si d’una banda els va bé que els activistes posin al descobert la identitat de suposats terroristes, de l’altra els complica molt la vida que alguns dels seus perfils digitals s’acabin tancant, perquè això els obliga a tornar a començar la feina d’investigació. En resposta a l’assetjament d’Anonymous, la comunicació entre els jihadistes s’està desplaçant a la web fosca, on resulta més difícil d’interceptar. Que quedi clar que tampoc trobo bé la criminalització interessada que alguns governs estan fent de les eines digitals, i concretament de les comunicacions xifrades. Internet no és la font de tots els mals actuals: només cal recordar que pels atemptats de l’11-S encara no existien Twitter ni Telegram.
En qualsevol cas, diria que la solució al problema del terrorisme islamista no és militar, sinó política i econòmica. I, en aquest sentit, una eina tecnològica demolidora per combatre el jihadisme seria escanyar la seva font principal d’ingressos: reduir radicalment la nostra dependència del petroli mitjançant una adopció decidida dels vehicles elèctrics.
