Publicitat
Publicitat

La BBC s’enfronta a un canvi de model

El pla de reforma del govern amenaça la independència d’un ens sotmès al terratrèmol de les noves tecnologies

“El món en moviment” (“ World on the move” ) va ser el lema triat ahir per la British Broadcasting Corporation (BBC) perquè les diferents emissores de ràdio i alguns programes de televisió de l’ens abordessin un tema que condiciona el present i que definirà el futur del planeta: les migracions humanes. La perspectiva adoptada era actual, històrica i global. Com a mínim dos dels eslògans tradicionals de la BBC emmarcaven la iniciativa: educar i informar. Pel que fa al tercer, l’entreteniment, qüestió de tast.

¿Aquest model està sota amenaça? ¿S’ha d’adaptar a uns temps en què les noves tecnologies i la lliure competència condicionen el paisatge comunicatiu mundial? La discussió està servida arran del projecte de renovació de la manera en què s’estructura i es regula la BBC que planeja el govern tory de David Cameron. La setmana passada, el ministre de Cultura, Mèdia i Esports, John Whittingdale, va esbossar-la als comuns en presentar el llibre blanc de la reforma de la BBC.

Les reaccions no s’han fet esperar en el que és més obvi -la composició de l’òrgan rector de la corporació, regulació i control de la programació i l’auditoria del pressupost-, però també en el que ha quedat esbossat només de manera ambigua: selecció dels directius o impacte del criteri d’un regulador extern (Ofcom), que pugui condicionar quins programes fer i a quines hores per evitar la competència deslleial amb emissores comercials.

Noranta-quatre anys d’història

La reforma proposa que, per primer cop en 94 anys d’història, sis dels fins a catorze integrants de l’òrgan rector de la corporació, el BBC Trust, siguin nomenats pel govern, inclosos president i vicepresident. La resta, un màxim de vuit, serien designats per la BBC. Però Tony Hall, el director general, va sortir immediatament al pas argumentant que “això pot soscavar-ne la independència”.

¿Corre realment perill aquest principi bàsic de què tant fa ostentació la BBC? ¿Els britànics hi confien tant com sembla? Una enquesta de YouGov publicada al mes de març assegura que el 53% de la població tem per la independència de la BBC. I el 56% de l’opinió pública del Regne Unit, també d’acord amb YouGov, confia més en el periodisme de la corporació que no pas en el de cap altre mitjà del país.

Un diari com el Financial Times, d’un prestigi inequívoc i sense grans interessos a defensar en l’àmbit audiovisual, a diferència dels que sí que té el grup Murdoch (Sky TV, The Sun, The Times, etcètera), afirmava divendres, en l’editorial: “Fins i tot el nomenament d’una minoria en la junta del BBC Trust expandiria la influència del govern sobre els seus afers. Una necessitat que no ha estat demostrada”.

Pel que fa a la regulació externa a mans de l’Ofcom, els crítics sostenen que a la llarga pot malmetre l’audiència i, de retruc, posar en qüestió la necessitat del pagament de la llicència que cada llar ha de satisfer anualment (185 euros, aproximadament), i que finança el 90% dels 5.700 milions de pressupost anual de les emissores de ràdio i televisió i dels altres serveis que presta la corporació.

Un futur problemàtic

Polly Toynbee, comentarista de The Guardian, escrivia el cap de setmana que “donar a l’Ofcom instruccions per regular com es diferencia la BBC obre la porta a interferències” del govern. I “facilita que advocats de Sky i d’altres grups pressionin perquè la BBC es vagi reduint per cedir pas als competidors”.

Des de l’altra banda de la trinxera, el periodista Trevor Kavanagh, exdirector de The Sun (grup Murdoch), s’ha afanyat a dir que, malgrat les crítiques llançades contra el llibre blanc pels “molt histriònics actors esquerranosos, Downing Street ha rebaixat les pretensions de reforma del ministre Whittingdale i les ha deixat en paper mullat”. Segons aquesta interpretació, Cameron no hauria volgut obrir un altre front en uns moments en què en té molts en què combatre.

La nova Royal Chart que regula la BBC entrarà en vigor l’1 de gener. El llibre blanc garanteix durant cinc anys el pagament de la llicència. El cert, però, és que el futur de l’ens tal com s’ha conegut és incert, segons Ed Braman, professor de producció audiovisual a la Universitat de York. Braman assenyala problemes clau: “L’audiència està caient i envellint. El 1996 un terç de la població del Regne Unit mirava la BBC1. El 2016 només la mira una cinquena part. A més, la radiodifusió convencional perd terreny davant d’ofertes multicanal i online, que atrauen gairebé el 50% dels espectadors. Molts paguen directament pel que veuen, i molts d’ells són joves”.

Un altre repte que apunta Braman és que la BBC ja no és l’únic proveïdor de “joies de la corona”, com Jo, Claudi o Retorn a Brideshead : les plataformes digitals ofereixen House of cards o Joc de trons. “La fragmentació de l’audiència fa la vida més difícil per a la BBC”, conclou. El risc, però, és perdre el periodisme de referència que tant valora el públic britànic i mundial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT