Bonaventura Clotet, personatge RAR d'aquest diumenge
El metge i investigador, una de les autoritats mundials en matèria de SIDA, encapçala un número que ens farà viatjar des de Cadaqués fins a Kinshasa i detenir-nos a gaudir del ritual d’un esmorzar copiós
Barcelona“He viscut la dictadura, la transició democràtica, sis copes del Barça, una epidèmia controlada i cronificada que probablement veuré eradicar-se... I espero poder assistir també al naixement d’un nou país”. Aquesta és una de les reflexions que Bonaventura Clotet, director d’IrsiCaixa, un dels instituts punters en la investigació de la SIDA a nivell mundial, comparteix amb els lectors del RAR d’aquest diumenge. A les portes de l’1 de desembre, dia mundial de la lluita contra l’epidèmia, el doctor català ha deixat entrar el suplement en el seu univers personal, marcat per la perseverança i la vocació.
La revista orbita al voltant d’una extensa entrevista central acompanyada d’un emotiu escrit on l’actriu Aina Clotet, filla del metge, ens parla en primera persona de Bonaventura Clotet. A més, el vincle que posseeix l’investigador amb Cadaqués, localitat on estiueja, serveix d’excusa perquè el suplement viatgi fins allà i en traci una estampa hivernal. A Cadaqués, Bonaventura esmorza sovint al mític Bar Boia, propietat del seu gran amic Pere Vehí, amb qui sol fer petar la xerrada només començar el dia. De l’esmorzar que Clotet pren al Boia amb el Mediterrani de fons, el RAR salta a una proposta gastronòmica que porta els lectors a descobrir cinc dels millors esmorzars que se serveixen avui a Barcelona.
La primera vegada que Bonaventura Clotet va aparèixer a televisió va ser el 1985, per parlar de la mort de Rock Hudson a causa de la SIDA. Diumenge, el RAR recupera el fragment del llibre ‘Memòries dels altres’ (Quaderns Crema), d’Àngel Casas, on el presentador rememorava l’accidentada entrevista que va fer a l’actor nord-americà just un any abans del seu decés. I de Hudson, el suplement viatja cap a Kinshasa, capital de la República Democràtica del Congo i indret on, segons corroboren les investigacions, podria haver-se originat l’epidèmia als anys 20.
