Brussel·les facilita que la premsa cobri a Google

Brussel·lesLa Comissió Europea s’ha mostrat disposada a modernitzar el model de copyrightque regia fins ara la UE. Brussel·les va proposar ahir que els mitjans de comunicació puguin exigir que plataformes com Google News o pàgines online. La històrica demanda dels editors de premsa s’ha escoltat als despatxos de l’executiu comunitari. En la proposta validen que aquestes empreses exigeixin una compensació econòmica a agregadors de notícies (com Google News) per “protegir els interessos legals” de les persones que creen els continguts. “Vull que els periodistes, editors i autors rebin un pagament just per la seva feina”, va assegurar sobre això el president de la institució, Jean-Claude Juncker, en el discurs sobre l’estat de la UE a l’Eurocambra.

Des de Brussel·les admeten que en l’era digital la informació dels diaris o revistes ha multiplicat l’audiència, especialment a través de les xarxes socials, per la qual cosa surten clarament beneficiats els editors. Tot i així, consideren que el dret de llicència no està prou protegit. Per això la Comissió Europea ofereix la possibilitat que siguin els mitjans de comunicació els que negociïn amb plataformes com Google per proveir els continguts informatius. No es tracta, però, que els editors imposin una taxa obligatòria, com en el cas espanyol amb la llei de propietat intel·lectual. Brussel·les només informa els editors que tindran el dret a exigir diners a l’hora de negociar, però les empreses podran optar per no fer-lo valdre. Aquest va ser el cas d’Alemanya, en què totes les empreses van arribar a un acord conjunt. “S’espera que amb aquests nous drets la indústria de la premsa tinguin una posició de negociació més forta per protegir les seves inversions”, defensa l’executiu. Tot i així, creuen que molts editors sí que voldran utilitzar aquest dret, que podria fer augmentar fins a un 10% els seus ingressos.

L’executiu defensa que era l’hora de canviar les normes de copyright, que dataven del 2001. Llavors no hi havia xarxes socials i la premsa tampoc estava en una situació de crisi tan profunda com l’actual. Segons un informe publicat per les institucions, les empreses de comunicació han reduït els seus ingressos en 13.450 milions d’euros entre el 2010 i el 2014, mentre que els digitals els van veure augmentats en 3.980 milions. A més, tot i que molts usuaris cada cop estan més disposats a pagar pels continguts, l’informe diu que no serà suficient per compensar la caiguda de vendes de diaris.

La proposta de Brussel·les no només afecta les empreses de comunicació, sinó que també repercuteix en els creadors audiovisuals. Les plataformes de vídeo, com YouTube, tindran l’obligació d’aplicar mesures efectives per eliminar obres protegides o bé pagar una taxa negociada amb els titulars de les pel·lícules. L’executiu creu que així els creadors estarien més disposats a oferir els seus continguts en plataformes com YouTube, cosa que faria augmentar l’oferta i les alternatives per als usuaris.

Tot i que Brussel·les ha escoltat les inquietuds dels creadors intel·lectuals, les plataformes tecnològiques se senten decebudes. Així ho ha transmès Google, que gestiona Google News i és propietària de YouTube. “Creiem que hi ha una altra manera de fer les coses. La innovació i els acords són la clau per a un ecosistema exitós, divers i sostenible en el sector dels mitjans a Europa. Tant per als creadors com per als consumidors europeus és vital preservar els principis de l’enllaç, compartiment i creativitat, pilars sobre els quals es fonamenta l’èxit de la web”, defensen des de l’empresa. Google creu que la proposta de l’executiu “no és viable”, així que Google News podria tancar a Europa si la proposta tira endavant, tal com ha amenaçat el gegant d’internet.

Brussel·les vol canviar de dalt a baix altres normes de copyright. Una altra queixa recent de molts usuaris és acabar amb el conegut com a geo-blocking, és a dir, oferir l’oportunitat de veure continguts audiviosuals no només al seu país d’origen, sinó també a la resta d’estats membres. Així, ofereixen la possibilitat que les cadenes que venen paquets de canals, com Movistar+, o tenen plataformes en diferit (AtresPlayer), puguin obtenir més fàcilment permisos per oferir els seus continguts arreu de la UE, en lloc de negociar país per país. Amb tot, és una proposta que preocupa especialment els titulars d’esdeveniments esportius, ja que el seu lucratiu model de negoci podria estar en perill, tot i que encara caldrà veure com els podria afectar. Per exemple, en la venda dels drets de transmissió d’algunes lligues, com la Champions o la Premiere, guanyen molt més venent país per país i no els interessa que es puguin veure arreu.

Les propostes presentades avui, però, no són definitives. Encara cal que el Parlament Europeu i els estats membres donin el seu vistiplau, un procés que pot durar de mitjana dos anys.